Comú d'Escaldes-Engordany

L'exposició Egipte: el pas a l'eternitat arriba al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany 

 

 

 

Fascinació, atracció, interès, curiositat aquests són només alguns dels efectes que provoca la cultura egípcia. Efectes que estan del tot justificats quan podem veure tot el llegat d'aquesta cultura mil·lenària; des d'espectaculars sarcòfags, màscares funeràries o tota mena d'utensilis que els egipcis s'enduien cap al Més Enllà. Tots ells amb un significat, amb un ús i amb un simbolisme. I una mostra de totes aquestes troballes arqueolòigiques les podem observar fins al 27 de setembre al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany on s'exposa Egipte: el pas a l'eternitat.

 

 

Aquesta exposició amb fons del Museu Egipci de Barcelona es va inaugurar aquest dijous en un acte que va comptar amb la presència del síndic general, Josep Dallerès, autoritats comunals com el cònsol major, Antoni Martí, la cònsol menor, Montserrat Capdevila, o el conseller de Cultura, Pere Moles. L'acte també va comptar amb la directora del Museu Egipici de Barcelona-Fundació Clos, Maria Àngela Taulé, i el conservador del museu i comissari de l'exposició Egipte: el pas a l'eternitat, Luis Manuel Gonzálvez.
Taulé i Gonzálvez ens van explicar més detalls sobre tot el que va envoltar el que, sens dubte, ha estat una de les civilitzacions que ens ha deixat més detalls de la seva evolució.

 

 

 

Un vuit per cent de les peces del Museu Egipci de Barcelona i que constitueixen aquesta mostra es troben a Escaldes-Engordany després de d'exposar-se a Bogotà, Elx o Tarragona. Segons va explicar Taulé, l'exposició ha estat molt ben acollida a totes les ciutats, només a la capital de Colòmbia 120.000 persones van gaudir de les més de 80 peces i la mostra fotogràfica sobre la descoberta de la tomba de Tutankhamon per part de l'arqueòleg i egiptòleg anglès Howard Carter el 1922.

 

 

 

Per la seva banda, el comissari de l'exposició va recalcar que les 84 peces exposades donen sentit al “al pas a l'eternitat” perquè “és una mostra de les creacions materials que envoltaven als egipcis i donaven resposta al què passa després d'aquesta vida”.

 

 

El punt de partida de l'exposició el trobem amb el mite d'Osiris a través del qual es fa un repàs als objectes que es posaven a les tombes per fer el viatge cap al més enllà i que tenia un caràcter semi-públic on els vius podien dipositar-hi ofrenes. Hi havia un altre àmbit, el restringit, on s'hi dipositava el difunt momificat que es cobria amb màscares i on s'hi trobaven els vasos canopis, destinats a conservar les vísceres dissecades, entre d'altres.

 

 

La mostra Egipte: el pas a l'eternitat es complementa amb l'exposició fotogràfica Tutankhamon, imatges d'un tresor sota el desert egipci, un testimoni gràfic de la descoberta de la tomba de Tutankhamon per part de l'arqueòleg i egiptòleg anglès Howard Carter el 1922. El 4 de novembre de 1922 Carter va trobar la tomba de Tutankamon que estava gairebé intacta. Aproximadament un any més tard, Carter, juntament amb Lord Carnarvon, va obrir la cambra funerària sent el primer en veure el sarcòfag de Tutankhamon.

 

 

Al voltant de la mostra s'organitzaran una sèrie d'activitats paral·leles com tallers didàctics per a escolars, activitats per a infants o visites nocturnes que tindran lloc el 16 de juliol, de les 22 h a les 24 h.

 

 

Com a activitats paral·leles també s'han previst dues xerrades, la primera de les quals tindrà lloc el proper 11 de juny a les 20 h a càrrec de la historiadora Engracia Peña que ens parlarà sobre La cultura egípcia. Un patrimoni per la posteritat.Per la seva banda, l'enginyer industrial i escriptor, Albert Salvadó ens parlarà el dimecres 16 de setembre a partir de les 20 h sobre Egipte, realitat, ficció i fantasia. Salvadó, és autor, entre d'altres, de L'Informe Phaeton i El mestre de Kheops.