Modificació de les normes urbanístiques del Pla d’Ordenació i Urbanisme

Parcel·la mínima

Superfície de 400 metres quadrats en unifamiliar i 2.500 metres quadrats en plurifamiliar, deduint els espais de voravia.

Densitat màxima neta d’habitatges

Per a habitatges unifamiliars: un habitatge per parcel·la mínima.

Per a habitatges en edificis plurifamiliars, s’aplicarà una densitat màxima d’un habitatge per cada 250 m² de solar net.

Mancomunitat de parcel·les

Es poden mancomunar un màxim de dues parcel·les per a realitzar dos habitatges unifamiliars.

Es poden mancomunar dues parcel·les o més, amb vista a la construcció d’edificacions unifamiliars en filera, sempre que es respectin les condicions i els paràmetres d’edificació destinats als edificis plurifamiliars.

Superfície màxima edificable

La superfície màxima edificable en planta no pot ser superior als 400 metres quadrats. En el cas d’edificis plurifamiliars la superfície màxima edificable en planta no pot superar els 200 m² per bloc edificat i hauran de complir amb les separacions entre edificacions.

Nombre de plantes

3 plantes = planta baixa + 2 plantes en cas de no esglaonar l’edifici (croquis núm. 11)

4 plantes = planta baixa + 3 plantes en el conjunt de tota l’edificació esglaonada (croquis núm. 12). En aquest cas les plantes semisoterrànies computaran a nivell d’edificabilitat en tota la superfície que sigui habitable.

En el cas d’unitats d’actuació en sòl urbanitzable en què no s’esgoti l’edificabilitat anterior al POUPEE, i en terrenys de sòl urbà consolidat provinents del desenvolupament d’unitats d’actuació que compleixen les condicions que s’exposen, i només en el cas que amb l’anterior normativa estigués qualificada en una zona amb una edificabilitat superior a la residencial (4a), en el procés del planejament derivat i prèvia justificació d’aquella edificabilitat es podrà arribar a 5 plantes (planta baixa + 4 plantes), sempre dins del gàlib màxim determinat en el croquis núm. 22 dels gràfics annexos a aquestes normes.

Sòl de parcel·la lliure d’edificació

El 67 % de la parcel·la s’ha de destinar a espais verds col·lectius o privats. S’hi poden fer jardins i instal·lacions d’esbarjo (tennis, piscines no cobertes, etc.) destinats a l’ús privat o col·lectiu dels veïns de l’edifici.

Tota superfície de terreny que per raons estètiques o per ajustament de volums no s’edifiqui, però que hagi servit per efectuar el càlcul de la superfície màxima edificable, resta formant part de la propietat de l’immoble a títol de “non aedificandi”. S’ha de condicionar el nivell dels vials contigus i destinar-lo a jardins i instal·lacions d’esbarjo per a ús dels veïns de l’edifici.

No es poden efectuar tancaments de l’àrea enjardinada amb elements que puguin ocasionar danys a tercers. Les tanques i els tancaments han de ser opacs com a màxim en un metre d’alçada des del nivell del carrer.

Adaptació topogràfica i moviment de terres

Els murs emprats en la modificació del terreny d’un mateix solar no poden superar en conjunt l’alçada de 9 metres, mesurats sense interrupcions de terreny natural.

El màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre’s com a natural serà de 9 metres per sobre. Aquests límits màxims de variació topogràfica s’aplicaran a l’interior de la parcel·la de manera esglaonada. Cap mur podrà superar l’alçada màxima de 3 metres excepte el primer, que podrà tenir una alçada màxima de 4 metres. La distancia mínima entre els murs emprats en la modificació del terreny ha de ser com a mínim de 3 metres per el primer esglaonament. Pels següents esglaonaments successius la distància mínima entre murs emprats per la modificació de terreny o en els talussos resultants en les parts laterals de l’edificació ha de ser com a mínim de 6 metres (veure croquis 11, 11bis i 12).

El conjunt dels murs emprats en la modificació de terreny no podran superar, en cap punt, l’alçada de 4 metres mesurats respecte a qualsevol punt del terreny natural.

Els murs posteriors i laterals resultants de l’excavació no poden superar l’alçada reguladora de l’edificació. L’alçada d’aquests murs es determina des de la cota a partir de la que s’estableix l’altura màxima de l’edificació (ARM).

Els mus laterals frontals emprats en el sosteniment d’excavacions o talussos per sobre de la modificació de terreny no poden superar ni l’alçada de 1,80 metres, ni el límit natural del terreny.

Només s’admetran portes cegues de garatge, forats o sistemes de ventilació, seguint les determinacions de l’apartat planta subterrània, únicament en els murs de modificació de terreny utilitzats per l’ús d’aparcament.

Adaptació topogràfica i moviment de terres

Els murs emprats en la modificació del terreny d’un mateix solar no poden superar en conjunt l’alçada de 9 metres, mesurats sense interrupcions de terreny natural.

El màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre’s com a natural serà de 9 metres per sobre. Aquests límits màxims de variació topogràfica s’aplicaran a l’interior de la parcel·la de manera esglaonada. Cap mur podrà superar l’alçada màxima de 3 metres excepte el primer, que podrà tenir una alçada màxima de 4 metres. La distancia mínima entre els murs emprats en la modificació del terreny ha de ser com a mínim de 3 metres per el primer esglaonament. Pels següents esglaonaments successius la distància mínima entre murs emprats per la modificació de terreny o en els talussos resultants en les parts laterals de l’edificació ha de ser com a mínim de 6 metres (veure croquis 11, 11bis i 12).

El conjunt dels murs emprats en la modificació de terreny no podran superar, en cap punt, l’alçada de 4 metres mesurats respecte a qualsevol punt del terreny natural.

Els murs posteriors i laterals resultants de l’excavació no poden superar l’alçada reguladora de l’edificació. L’alçada d’aquests murs es determina des de la cota a partir de la que s’estableix l’altura màxima de l’edificació (ARM).

Els mus laterals frontals emprats en el sosteniment d’excavacions o talussos per sobre de la modificació de terreny no poden superar ni l’alçada de 1,80 metres, ni el límit natural del terreny.

Excepcionalment, en les parcel·les amb accés únic des d’un vial situat en la cota superior, el màxim desnivell entre el terreny modificat i el que pugui entendre’s com a natural podrà ser d’11 metres. Aquest desnivell màxim de variació topogràfica s’aplicarà de manera esglaonada.

Els murs tindran obligatòriament una alçada de 3 metres, excepte el primer mur, que podrà tenir una alçada màxima de 5 metres sobre la cota de la rasant del terreny. La distancia mínima entre els murs emprats en la modificació del terreny ha de ser com a mínim de 3 metres per el primer esglaonament. Pels següents esglaonaments successius la distància mínima entre murs emprats per la modificació de terreny o en els talussos resultants en les parts laterals de l’edificació ha de ser com a mínim de 6 metres.

En aquets casos, serà obligatori aplicar l’alçada reguladora màxima de l’edificació d’11,50 metres, i cap punt de l’edificació podrà superar els 4,50 metres d’alçada respecte de la rasant del vial. L’alçada màxima de l’edificació des del punt mes baix fins al carener més alt és de 20,50 metres (9 metres d’adaptació topogràfica màxima + 11,50 metres d’alçada màxima a carener).

Excepcionalment, l’alçada màxima de l’edificació des del punt més baix fins al carener més alt és de 22,50 metres (11 metres d’adaptació topogràfica màxima + 11,50 metres d’alçada màxima a carener; veure croquis 13).

Nomes s’admetran portes cegues de garatge, forats o sistemes de ventilació seguint les determinacions de l’apartat planta subterrània, únicament en els murs de modificació de terreny utilitzats per l’ús d’aparcament.