El Comú d’Escaldes-Engordany treu a concessió l’aparcament de l’Obac

El Comú d’Escaldes-Engordany ha aprovat convocar un concurs públic pel desenvolupament dels treballs d’urbanització, la construcció i l’explotació en règim de concessió administrativa de l’aparcament de l’Obac. La cònsol major, Rosa Gili, ha explicat que el plec de bases de la concessió s’ha deixat força obert per tenir el màxim d’ofertes possible. Entre els criteris que es tindran en compte hi ha el cànon que el privat proposi, el pla econòmic i financer, el termini de concessió i l’experiència. També es demana un mínim del 20% de places de pupil·latge per beneficar els habitants de la zona i per oferir places d’aparcament als visitants de Caldes.

L’aparcament tindrà 589 places per a cotxes i 63 de motos, tot i que dues plantes revertiran en la propietat. Així doncs, hi haurà 455 places en concessió.

El projecte prové de l’acord firmat el 2019 per la corporació anterior amb els propietaris dels terrenys. Rosa Gili ha destacat que aquesta és una infraestructura necessària perquè ofereix un aparcament en una zona mancada de places i perquè dona una nova entrada a Escaldes-Engordany per la carretera de l’Obac. Malgrat tot ha recordat que diferents aspectes van fer que el projecte fos sotmès a una profunda revisió per part de l’actual majoria que va suposar temps. Entre els aspectes que no es veien clars hi havia l’elevat cost. Si bé l’estimació inicial era d’entre 12 milions i 13 milions d’euros, el preu de l’excavació es va disparar un 30% el 2020 en plena pandèmia. L’equip de govern va considerar aleshores que el projecte no era viable perquè el cost total no baixaria de 20 milions d’euros, que és la inversió total que el Comú fa en quatre anys. “No hauríem tingut ni un euro per arreglar una gotera, ni el teulat de l’Espai Caldes que cau a trossos, ni cap voravia”, ha declarat el cònsol menor, Quim Dolsa.

A banda, hi havia aspectes que el Comú no podia acceptar perquè no s’adequaven a la legalitat, com ara la clàusula que indicava que l’arquitecte seria contractat de forma directa, i d’altres que es veien massa arriscats, com el fet que si l’obra no s’enllestia en un termini determinat el Comú corria el risc de perdre tot el que hi havia invertit per passar a mans privades.