Inici / Ordinacions i Reglaments / Ordinació de l’1-12-2022 de la funció pública del Comú d’Escaldes-Engordany

Ordinació de l’1-12-2022 de la funció pública del Comú d’Escaldes-Engordany

Vista la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, títol II, capítol segon, article 5.1;

 

Vist el contingut de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, modificada per la Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, i concretament, el Títol IV relatiu al Règim de la funció pública dels Comuns;

 

El Comú d’Escaldes-Engordany, en la seva sessió de Consell de Comú celebrada l’1 de desembre de 2022, ha aprovat la següent Ordinació:

 

Índex

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte de l’Ordinació

Article 2. Principis d’actuació

Article 3. Àmbit d’aplicació de l’Ordinació

Capítol segon. Relacions d’ocupació

Article 4. Tipus de relació

Article 5. Funcionaris

Article 6. Treballadors públics interins

Article 7. Personal de relació especial

Títol II. Règim de la funció pública

Capítol primer. Òrgans comunals competents en matèria de personal

Article 8. Òrgans del Comú

Article 9. Comissió de personal

Capítol segon. Classificació i ordenació dels recursos humans

Secció primera. Sistema de classificació de la funció pública

Article 10. Característiques del sistema de classificació

Article 11. Elements del sistema de classificació

Article 12. Cossos

Article 13. Famílies professionals

Article 14. Grups funcionals

Article 15. Nivells de classificació

Article 16. Llocs de treball

Article 17. Places

Secció segona. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans

Article 18. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans

Article 19. Pla estratègic de recursos humans

Article 20. Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans

Article 21. Inventari de famílies professionals

Article 22. Agrupacions de perfils competencials

Article 23. Mapa de llocs de treballs

Article 24. Creació, modificació o supressió de llocs de treball

Article 25. Manual descriptiu de llocs de treballs

Article 26. Oferta d’ocupació

Article 27. Plans de reestructuració

Secció tercera. Registre de personal

Article 28. Registre de personal

Capítol tercer. Accés i promoció

Secció primera. Sistema de provisió de places

Article 29. Disposicions generals

Article 30. Principis generals del sistema de selecció

Article 31. Requisits generals

Article 32. Procés de selecció

Article 33. Contingut dels processos selectius

Article 34. Criteris de provisió de places

Article 35. Concurs de mobilitat

Article 36. Bases de la convocatòria

Article 37. Comitè Tècnic de Selecció

Article 38. Proposta de nomenament

Secció segona. Provisió de les places de direcció

Article 39. Provisió de les places dels llocs de treball de direcció

Article 40. Nomenament i cessament dels directors

Secció tercera. Igualtat d’oportunitats

Article 41. Igualtat d’oportunitats

Capítol quart. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari i situacions administratives

Secció primera. Adquisició de la condició de funcionari

Article 42. Adquisició de la condició de funcionari

Article 43. Període de prova

Article 44. Nomenament definitiu

Secció segona. Situacions administratives

Article 45. Situacions administratives

Article 46. Servei actiu

Article 47. Excedències

Article 48. Reingrés al servei actiu del personal en situació d’excedència

Article 49. Suspensió

Secció tercera. Pèrdua de la condició de funcionari

Article 50. Causes de pèrdua de la condició de funcionari

Article 51. Renúncia

Article 52. Jubilació

Article 53. Separació del servei per causes disciplinàries

Capítol cinquè. Formació, carrera professional i avaluació de l’acompliment dels funcionaris

Secció primera. Formació i desenvolupament professional

Article 54. Formació i desenvolupament professional

Article 55. Plans de formació

Article 56. Acords i convenis per a formació

Secció segona. Carrera professional

Article 57. La carrera professional horitzontal

Article 58. La carrera professional vertical

Secció tercera. L’avaluació de l’acompliment

Article 59. L’avaluació de l’acompliment

Capítol sisè. Mobilitat

Article 60. Principi de mobilitat funcional

Article 61. Trasllat

Article 62. Reubicació

Article 63. Comissió de serveis

Article 64. Adscripció temporal

Article 65. Inscripció de la mobilitat

Capítol setè. Drets i obligacions

Secció primera. Drets

Article 66. Drets

Secció segona. Jornada de treball, vacances i permisos administratius

Article 67. Jornada i horari de treball

Article 68. Vacances

Article 69. Permisos administratius

Secció tercera. Obligacions i règim d’incompatibilitats

Article 70. Obligacions i deures

Article 71. Incompatibilitats

Secció quarta. Règim retributiu

Article 72. Principis generals del règim retributiu

Article 73. Estructura retributiva

Secció cinquena. Seguretat i salut en el treball

Article 74. Principis generals

Article 75. Avaluació de riscos laborals

Article 76. Planificació de l’activitat preventiva

Article 77. Vigilància de la salut

Article 78 Reconeixements mèdics

Article 79. Protecció del personal especialment sensible a determinats riscos

Article 80. Adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut

Secció sisena. Drets sindicals

Article 81. Llibertat i activitats sindicals

Article 82. Normativa aplicable

Capítol vuitè. Règim disciplinari

Secció primera. Disposicions generals

Article 83. Responsabilitat disciplinària

Secció segona. Procediment disciplinari

Article 84. Òrgans competents

Article 85. Actuacions prèvies

Article 86. Inici del procediment

Article 87. Instrucció de l’expedient

Article 88. Resolució de l’expedient

Article 89. Procediment abreujat

Article 90. Mesures cautelars

Article 91. Tramitació de l’expedient en cas de procés penal

Secció tercera. Faltes

Article 92. Classificació

Article 93. Faltes molt greus

Article 94. Faltes greus

Article 95. Faltes lleus

Article 96. Prescripció de les faltes

Secció quarta. Sancions

Article 97. Sancions disciplinàries

Article 98. Graduació

Article 99. Prescripció

Article 100. Extinció de la responsabilitat

Article 101. Anotació de les sancions

Article 102. Notificacions i suspensió per incapacitat temporal

Títol III. Del personal interí i el personal de relació especial

Capítol primer. Personal interí

Article 103. Supòsits per al nomenament de personal interí

Article 104. Selecció del personal interí

Article 105. Nomenament del personal interí

Article 106. Cessament del personal interí

Article 107. Aplicació analògica del règim estatutari

Article 108. Efectes dels serveis prestats en règim interí

Capítol segon. Personal de relació especial

Article 109. Supòsits de personal de relació especial

Article 110. Cessament del personal de relació especial

Article 111. Nomenament i cessament d’un treballador públic en règim de relació especial

Disposició addicional primera. Contractació de menors en règim laboral

Disposició addicional segona. Integració dels funcionaris, els agents de l’Administració i els treballadors públics indefinits

Disposició addicional tercera. Integració dels treballadors públics interins i els agents de l’Administració de caràcter eventual

Disposició transitòria primera. Complement d’absorció i Complement fix

Disposició transitòria segona. Expedients disciplinaris en curs

Disposició derogatòria

Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari

Disposició final segona. Actualització de les taules retributives

Disposició final tercera. Entrada en vigor

Annex 1. Taules salarials mensuals

Annex 2. Complement específic

 

Títol I. Disposicions generals

 

Capítol primer. Disposicions generals

 

Article 1. Objecte de l’Ordinació

Aquesta Ordinació té per objecte establir i regular el règim de la funció pública del Comú d’Escaldes-Engordany, entès com el que regula les relacions d’ocupació que manté amb el seu personal, i els instruments per a la seva gestió.

 

Article 2. Principis d’actuació

1. El Comú ha de servir amb objectivitat l’interès general d’acord amb els valors i els principis que inspiren aquesta Ordinació, i que són exigibles en el comportament de l’Administració i del seu personal.

2. El Comú ha d’exercir les seves competències d’acord amb els principis d’eficiència, eficàcia, equitat, objectivitat, transparència i qualitat del servei.

3. El personal del Comú ha de dur a terme la seva actuació d’acord amb els principis de compromís, professionalitat, imparcialitat, probitat, honestedat, respecte, integritat, responsabilitat i transversalitat.

 

Article 3. Àmbit d’aplicació de l’Ordinació

1. Les disposicions d’aquesta Ordinació s’apliquen a tot el personal que presta serveis al Comú d’Escaldes-Engordany, en els termes que es determinen en la mateixa Ordinació.

2. D’acord amb la legislació vigent, aquesta Ordinació no s’aplica als càrrecs i personal següents:

a) Interventor comunal que no tingui la condició de funcionari.

b) Secretari general que no tingui la condició de funcionari.

c) Personal dels organismes autònoms, entitats i societats públiques dependents del Comú o participades per ell, els quals es regulen pel que disposa la seva normativa pròpia.

d) Membres del Servei de Circulació del Comú, que es regulen per la Llei dels agents de circulació comunal i per les normes que la desenvolupen.

3. No obstant allò que estableix l’apartat 2, les disposicions d’aquesta Ordinació relatives a drets i obligacions, mobilitat i règim disciplinari s’apliquen, amb caràcter subsidiari, al personal a què es refereixen les lletres a), b) i c) i al personal a què es refereix l’apartat d) en tot allò que no contradigui la Llei dels agents de circulació comunal.

 

Capítol segon. Relacions d’ocupació

 

Article 4. Tipus de relació

1. El personal del Comú es classifica en:

a) Funcionaris.

b) Treballadors públics interins.

c) Personal de relació especial.

2. Els funcionaris i els treballadors públics interins estan vinculats amb el Comú per una relació de treball estatutària, regulada pel dret administratiu, que està definida per aquesta Ordinació i per les normes que la desenvolupen.

3. La relació especial és una relació de confiança que es caracteritza per la lliure designació i destitució, regulada per aquesta Ordinació i les normes que la desenvolupen, i per la normativa específica relativa a la relació concreta, quan sigui el cas.

4. Els funcionaris, els treballadors públics interins i el personal de relació especial poden ser-ho a temps complet o a temps parcial, en funció de les necessitats del Comú.

 

Article 5. Funcionaris

1. Són funcionaris els nomenats per ocupar llocs de treball de caràcter permanent.

2. Són reservats als funcionaris de nacionalitat andorrana els llocs de treball que corresponen als interventors i als inspectors tributaris, així com els altres que s’estableixin per llei.

3. Els funcionaris, després del nomenament definitiu, queden vinculats al Comú per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta al dret administratiu, i només poden ser separats del servei per les causes i en les condicions que s’estableixen en aquesta Ordinació.

 

Article 6. Treballadors públics interins

1. Són treballadors públics interins els nomenats, per motius justificats, per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de funcionaris d’acord amb el que està previst en aquesta Ordinació.

2. Els treballadors públics interins queden vinculats amb el Comú per una relació d’ocupació de caràcter temporal i per una relació de treball estatutària subjecta a dret administratiu.

 

Article 7. Personal de relació especial

El personal de relació especial presta, en virtut de lliure nomenament d’un cònsol, i amb caràcter temporal, serveis d’assessoria o d’assistència personal de confiança, no reservats a un funcionari.

 

Títol II. Règim de la funció pública

Capítol primer. Òrgans comunals competents en matèria de personal

 

Article 8. Òrgans del Comú

1. El Consell de Comú exerceix la potestat normativa en matèria de funció pública i les altres competències que li atribueix aquesta Ordinació.

2. La Junta de Govern exerceix la funció executiva en matèria de funció pública i les altres competències i facultats que li atribueix aquesta Ordinació. És l’òrgan responsable de l’aplicació d’aquesta Ordinació i dels seus reglaments i de la impulsió dels sistemes de gestió aplicables a la funció pública del Comú. Pot delegar les seves competències en el cap del Departament de Recursos Humans.

3. El cap del Departament de Recursos Humans és l’òrgan competent per vetllar pel compliment i l’aplicació d’aquesta Ordinació i dels seus reglaments i per exercir les altres competències i facultats que aquesta Ordinació atribueix a aquest departament.

4. La Comissió de personal és l’òrgan col·legiat de consulta sobre funció pública i de participació del personal.

 

Article 9. Comissió de personal

1. La Comissió de personal està integrada pel cap del Departament de Recursos Humans, que la presideix, per un membre de cada grup funcional designat per la Junta de Govern entre el personal del Comú, i per tres representants del personal designats per les associacions de funcionaris i sindicats del Comú, en cas que existeixin i es trobin en actiu.

2. Són funcions de la Comissió de personal:

a) Emetre informes no vinculants sobre propostes de disposicions normatives relatives al règim de personal al servei del Comú.

b) Informar sobre qüestions en matèria de personal que li siguin consultades.

c) Per iniciativa pròpia, recomanar l’adopció de mesures dirigides a millorar-ne el funcionament, les condicions de treball, i qualsevol altra que afavoreixi l’eficiència administrativa i la consideració social del personal.

3. La Junta de Govern determina l’organització i funcionament de la Comissió de Personal. 

 

Capítol segon. Classificació i ordenació dels recursos humans

 

Secció primera. Sistema de classificació de la funció pública

Article 10. Característiques del sistema de classificació

El sistema de classificació és un instrument de racionalització i ordenació dels llocs de treball i de la prestació de serveis dels funcionaris i treballadors públics interins.

 

Article 11. Elements del sistema de classificació

Els elements que componen el sistema de classificació del personal del Comú són els següents:

a) Cossos: segons la naturalesa de les funcions desenvolupades, els llocs de treball poden correspondre al Cos General o a un Cos Especial.

b) Grups funcionals o trams de contingut organitzatiu homogeni: agrupen els llocs de treball per raó de la funció que desenvolupen d’acord amb criteris d’avaluació organitzativa.

c) Famílies professionals: agrupació de llocs de treball amb característiques comunes, responsabilitats organitzatives similars, i competències homogènies per raó de l’àmbit organitzatiu on estan adscrites.

d) Ocupacions professionals tipus: agrupació de llocs de treball amb funcions similars, que permeten identificar, a través del lloc de treball que integra, intensitats de responsabilitat similars dins d’un contingut diferent i uns requeriments necessaris per a l’accés.

e) Nivells: el nivell és la posició que s’assigna a un lloc de treball dins el sistema de classificació, segons el seu contingut, funcions i responsabilitats.

f) Llocs de treball: són la unitat bàsica de l’estructura administrativa de l’ocupació pública.

g) Places amb dotació pressupostària: nombre d’ocupacions d’un determinat lloc de treball que figuren pressupostades.

 

Article 12. Cossos

1. En l’àmbit del Comú hi poden haver els cossos següents:

a) Cos General: Incorpora totes les funcions de comandament, de gestió tècnica, administrativa i de manteniment i serveis no reservades als cossos especials.

b) Cossos Especials: Incorporen les funcions específiques que, segons la naturalesa de la seva prestació, no poden ser exercides pel Cos general.

2. Els funcionaris i els treballadors públics interins del Comú s’integren en el Cos General o en els cossos especials segons la naturalesa de la seva prestació; en qualsevol dels casos, la integració esmentada implica l’adscripció a un lloc de treball classificat dins d’un grup professional i vinculat a una plaça amb dotació pressupostària.

3. Les condicions de treball dels funcionaris i treballadors públics interins integrats en algun dels cossos especials es regeixen supletòriament per aquesta Ordinació i per les normes que la desenvolupen, en tot el que no estigui expressament regulat per la llei de creació del cos especial de què es tracti i per les normes que la desenvolupen.

 

Article 13. Famílies professionals

1. Tots els llocs de treball del Comú han d’estar classificats en una determinada família professional per raó del caràcter homogeni de les funcions a desenvolupar, les capacitats i els coneixements comuns acreditats a través dels procediments selectius per a l’accés.

2. El sistema de classificació professional inclou, com a mínim, les famílies professionals següents:

a) Comandaments

b) Tècnics superiors

c) Tècnics

d) Administratius

e) Operaris

f) Personal educatiu, esportiu i/o social

g) Agents de Circulació

3. Amb la finalitat d’optimitzar la gestió del sistema de recursos humans, la Junta de Govern pot crear noves famílies professionals, o reestructurar la divisió en famílies professionals prevista en aquest article.

 

Article 14. Grups funcionals

1. El sistema de classificació professional inclou els grups següents:

a) Grup A

Integra els llocs de treball de director i de cap, que tenen com a funcions principals les de dirigir, planificar i organitzar el treball dels departaments, definint, o contribuint en la determinació de les directrius generals i en el desenvolupament dels grans objectius de l’organització. Són el suport tècnic del Comú.

També s’integren en aquest grup aquells llocs de treball que, tot i no ser llocs de director o cap, realitzen activitats d’especial nivell tècnic i/o comandament.

b) Grup B

Integra els llocs de treball que requereixen tenir coneixements i habilitats especialitzades, o desenvolupen funcions tècniques complexes, ja sigui pel seu caràcter purament especialitzat, ja sigui perquè les seves finalitats es compleixen mitjançant la direcció d’equips de treball i de recursos que hagin de resoldre problemes complexos i de gran varietat, des d’un pla tàctic o operatiu.

c) Grup C

Integra, per una banda, els llocs de treball que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tècnic, i que requereixen tenir coneixements i habilitats que poden ser adquirits a través d’una formació acadèmica específica i/o a través de l’experiència; i d’altra banda, els llocs que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tecnicoadministratiu, administratiu o d’oficis.

 

Article 15. Nivells de classificació

1. Tots els llocs de treball tenen assignat un nivell de classificació i han d’estar enquadrats en un grup funcional.

2. L’assignació del nivell corresponent a un lloc de treball determinat depèn del seu contingut organitzatiu, mesurat en termes de tres factors i vuit elements, d’acord amb el sistema de valoració establert, que són els següents:

a) La competència, que inclou la competència tècnica, la competència gerencial i la interacció humana.

b) La solució de problemes, que inclou el marc de referència i l’exigència dels problemes.

c) La responsabilitat, que inclou la llibertat per actuar, la magnitud i l’impacte.

 

Article 16. Llocs de treball

1. El lloc de treball és el conjunt de funcions, activitats, tasques o altres responsabilitats encomanades i establertes pel Comú a cada treballador, en l’àmbit organitzatiu del qual depèn. El desenvolupament del lloc de treball requereix un determinat perfil professional.

2. S’entén per perfil professional el conjunt de coneixements, experiència, habilitats, capacitats, competències i comportaments necessaris per tal de contribuir a l’obtenció dels resultats definits per l’organització.

3. El perfil professional requerit per a cada lloc de treball es considera en els processos de selecció, formació, mobilitat i carrera professional.

4. Cada lloc de treball ha d’estar classificat dins una única família professional, un únic grup funcional i amb un sol nivell de classificació.

5. En funció del lloc de treball que s’ha de desenvolupar, es requereixen les formacions acadèmiques adients o experiència reconeguda per garantir l’òptim encaix i rendiment en el lloc de treball.

6. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades.

7. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen un lloc de treball d’una ocupació professional tipus i una família professional i d’un nivell determinats.

8. La Junta de Govern pot assignar provisionalment al seu personal funcions i tasques diferents de les que corresponen al lloc de treball que desenvolupen, sempre que es trobin dins de la mateixa ocupació professional tipus i nivell, quan les necessitats del servei ho justifiquin i sense reducció de les retribucions.

9. Així mateix, la Junta de Govern pot modificar les funcions i les tasques dels llocs de treball integrats en una mateixa ocupació professional tipus i família professional.

 

Article 17. Places

1. El nombre de places determina el nombre d’efectius que ocupen cada lloc de treball amb assignació pressupostària.

2. Mitjançant els instruments d’ordenació dels recursos humans, la Junta de Govern, a proposta raonada del cap del Departament de Recursos Humans, determina el nombre de places necessàries i les incorpora a la proposta de pressupost.

3. En el moment que s’incorporen al Comú, els funcionaris i treballadors públics interins són adscrits inicialment a una plaça pressupostada d’un departament i passen a ocupar un lloc de treball d’una família professional, un grup funcional i un nivell determinats.

 

Secció segona. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans

 

Article 18. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans

Als efectes d’ordenació i gestió dels recursos humans del Comú, la Junta de Govern pot aplicar alguns dels instruments següents:

a) Pla estratègic de recursos humans.

b) Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans.

c) Inventari de famílies professionals.

d) Agrupacions de perfils competencials.

e) Mapa de llocs de treball.

f) Manual descriptiu de llocs de treball.

g) Oferta d’ocupació pública.

h) Plans de reestructuració.

 

Article 19. Pla estratègic de recursos humans

La Junta de Govern pot aprovar un pla estratègic de recursos humans amb els aspectes següents:

a) Anàlisi de les disponibilitats de personal existent.

b) Objectius generals de les polítiques de recursos humans, línies estratègiques i accions a portar a terme incloent-hi una programació temporal.

c) Previsió de les necessitats de personal.

d) Mecanismes d’avaluació.

 

Article 20. Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans

1. La Junta de Govern pot aprovar plans per ordenar i racionalitzar els seus recursos humans, d’acord amb els seus plans estratègics o directrius de polítiques de personal.

2. Aquests plans poden incloure les mesures següents:

a) Modificacions de les estructures organitzatives com la supressió, la fusió o la desaparició d’unitats administratives.

b) Incorporació, modificació o supressió de llocs de treball.

c) Previsions sobre els sistemes d’organització del treball i les tasques que es desenvolupen.

d) Mesures de mobilitat, incorporació d’efectius, trasllats o reassignació d’efectius.

e) Mesures de flexibilització de la jornada de treball.

f) Establiment de programes específics de formació i capacitació.

g) Suspensió d’incorporacions procedents d’excedències voluntàries sense reserva de plaça.

h) Prestació excepcional de serveis a temps parcial o en règim de jornades ampliades o adaptades a les necessitats del servei.

i) Reassignació a altres administracions públiques en els termes que es determinin en els convenis que, a aquest efecte, puguin subscriure’s entre aquestes administracions.

j) Qualsevol altra mesura que optimitzi la gestió del personal amb criteris d’eficàcia i eficiència amb l’objectiu de prestar un servei públic de qualitat.

 

Article 21. Inventari de famílies professionals

1. L’inventari de famílies professionals és un instrument per ordenar el sistema de recursos humans, el disseny de plans formatius i la carrera professional.

2. Els llocs de treball s’agrupen en famílies professionals en funció dels coneixements, les responsabilitats o altres habilitats requerides, perquè es desenvolupin correctament.

 

Article 22. Agrupacions de perfils competencials

1. Cadascun dels llocs de treball s’assigna a una agrupació de perfil competencial, que compta amb la definició de les competències requerides per a cada agrupació, ja siguin competències generals o organitzacionals o competències específiques per a cadascuna de les agrupacions que s’identifiquin i les conductes bàsiques corresponents.

2. Les agrupacions de perfils competencials integren la missió, les responsabilitats comunes, les competències necessàries per al seu acompliment i la seva definició.

 

Article 23. Mapa de llocs de treball

1. El mapa de llocs de treball és l’instrument tècnic mitjançant el qual es pot fer l’ordenació del personal, d’acord amb les necessitats de cada servei, i es poden recollir les característiques essencials dels llocs de treball i els requisits per ocupar-los.

2. El mapa de llocs de treball és format per tots els llocs de treball del Comú, ocupats i vacants. Ha de contenir les dades següents:

a) Denominació del lloc de treball.

b) Família professional.

c) Grup funcional.

d) Nivell de classificació.

e) Dotació pressupostària.

f) Les altres que reglamentàriament es determinin.

 

Article 24. Creació, modificació o supressió de llocs de treball

1. La Junta de Govern, a proposta del Departament Recursos Humans, és l’òrgan competent per crear, modificar o suprimir el mapa de llocs de treball.

2. Altrament, correspon a la Junta de Govern aprovar els organigrames funcionals classificant i actualitzant el mapa de llocs de treball del Comú.

 

Article 25. Manual descriptiu de llocs de treball

1. El Manual descriptiu de llocs de treball és el document que conté el conjunt de funcions bàsiques i específiques que es desenvolupen en cadascun dels llocs de treball així com el seu impacte i els requisits de formació, coneixements, experiència, capacitats, habilitats i competències que es requereixen per ocupar-los.

2.  En el cas que algun lloc de treball hagi modificat substancialment les seves funcions, impacte o requisits, el Manual descriptiu de llocs de treball, es revisa i s’actualitza pel Departament de Recursos Humans, juntament amb el cap o responsable del departament corresponent.

 

Article 26. Oferta d’ocupació

1.  L’oferta d’ocupació és l’instrument concret de planificació i de gestió de les necessitats de recursos humans, d’acord amb l’anàlisi de les estructures organitzatives de cada departament i el Pla Estratègic de recursos humans.

2. L’oferta d’ocupació és la relació anyal de totes les places vacants o de nova creació del Comú amb assignació pressupostària, agrupades per cossos, grups funcionals, nivells de classificació i llocs de treball.

 

Article 27. Plans de reestructuració

1. Correspon al Consell de Comú aprovar els plans de reestructuració que impliquin el cessament de funcionaris per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada.

2. Els plans de reestructuració han de preveure que els funcionaris afectats puguin optar:

a) Sol·licitar sotmetre’s a una reubicació.

b) Per incorporar-se a una nova entitat, i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb el Comú.

c) Per incorporar-se a una nova entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.

d) Per no incorporar-se a l’entitat i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació estatutària amb el Comú. Únicament en aquest cas poden ser indemnitzats en els termes que s’estableixin en els plans de reestructuració.

e) Per no incorporar-se a una nova entitat i sol·licitar que siguin declarats en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.

3. Quan el funcionari opti per incorporar-se a la nova entitat, s’ha de regular la seva relació de treball d’acord amb el règim que hi sigui aplicable, si bé se li han de respectar els drets econòmics que tingui assignats pel nivell del lloc de treball a què correspon la plaça que estigui ocupant. Aquests drets econòmics s’han d’adaptar a l’estructura retributiva vigent a l’entitat de destinació.

El temps de servei prestat pel funcionari al Comú es computa com d’antiguitat, a tots els efectes, en la nova entitat.

 

Secció tercera. Registre de personal

 

Article 28. Registre de personal

1. Tot el personal del Comú ha de figurar inscrit en el Registre de personal, que s’adscriu al Departament de Recursos Humans.

2. Per reglament, el Consell de Comú determina:

a) Les dades personals i de vinculació amb el Comú que han de constar en el Registre de personal, les quals s’han de referir exclusivament a la vida administrativa.

b) La relació del personal i els llocs de treball al Comú.

3. La gestió del Registre de personal s’ha de fer de forma respectuosa amb el dret a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge que proclama l’article 14 de la Constitució.

4. Els responsables de la custòdia dels expedients personals i del Registre tenen deure de reserva total sobre les dades que coneguin per raó de les funcions que tenen encomanades.

5. No ha de figurar en els expedients personals ni en el Registre cap dada referent a raça, religió, orientació sexual, opinió o qualsevol altra condició personal o social com pot ser l’afiliació a un partit polític o a un sindicat.

6. El titular de l’expedient personal té dret d’accés i a l’obtenció de certificacions sobre tota la informació existent al seu nom en el Registre de personal i gaudeix igualment dels drets de rectificació, supressió i oposició en els termes previstos per la Llei qualificada de protecció de dades personals.

7. Correspon al Departament de Recursos Humans adoptar les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter reservat de les dades del Registre de personal.

 

Capítol tercer. Accés i promoció

 

Secció primera. Sistema de provisió de places

 

Article 29. Disposicions generals

1. El procés de provisió de places vacants o de nova creació, amb excepció de les places de llocs de treball de direcció que es regulen en la secció següent, s’inclou en la planificació de recursos humans que ha d’aprovar la Junta de Govern.

2. La creació de places noves requereix una anàlisi prèvia de la necessitat organitzativa que comporta la descripció de les funcions essencials del lloc de treball, així com del perfil professional adequat per al seu correcte acompliment.

 

Article 30. Principis generals del sistema de selecció

1. El sistema de selecció es basa en els principis de mèrit, capacitat i competència, com a garantia d’una valoració justa i objectiva, i té com a objectiu incorporar al Comú els candidats més adequats i més preparats per a la plaça a cobrir, mitjançant l’aplicació d’un procediment objectiu.

2. El procés de selecció ha de garantir, així mateix, els principis de transparència, objectivitat, publicitat, igualtat i concurrència; cap candidat no en pot ser exclòs per raons diferents de les previstes expressament en la normativa vigent.

3. Es poden aplicar mesures de discriminació positiva, en els termes previstos per la normativa vigent, per facilitar la integració de persones amb discapacitat.

 

Article 31. Requisits generals

1. Per ser admès en els processos selectius de funcionaris o de treballadors públics interins, s’han de complir els requisits generals següents:

a) Ser major d’edat i no excedir l’edat de jubilació.

b) Reunir les condicions necessàries establertes per accedir al lloc de treball de què es tracti.

c) No trobar-se inhabilitat o suspès per a l’exercici d’ofici o càrrec públic mitjançant una resolució judicial ferma.

d) No estar condemnat per delictes dolosos o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública mentre no hagi transcorregut el termini establert legalment perquè prescrigui la pena imposada o no s’hagin cancel·lat els antecedents penals.

e) No haver estat separat del servei a l’administració pública, no trobar-se inhabilitat per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’administració pública o no estar suspès de funcions o per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució disciplinària ferma.

f) Ser declarat apte sense restriccions físicament i psíquicament quan el lloc de treball ho requereixi.

g) Quan la naturalesa del lloc de treball ho aconselli, es pot demanar també que el candidat acrediti que no té antecedents penals per a determinades categories de delictes.

2. El procés selectiu d’ingrés per a la provisió de places vacants o de nova creació s’ha d’obrir exclusivament als candidats de nacionalitat andorrana, amb les excepcions previstes en els tractats internacionals vigents. Per a les places que no resultin cobertes, es pot fer una segona convocatòria oberta a candidats d’altres nacionalitats.

3. En tot cas, han de ser coberts exclusivament amb nacionals andorrans els llocs de treball reservats per a funcionaris de nacionalitat andorrana.

4. La normativa dels cossos especials pot establir altres requisits específics en funció de la singularitat dels llocs de treball.

 

Article 32. Procés de selecció

1. Els processos selectius tenen caràcter obert sense perjudici del que preveu aquesta Ordinació sobre el concurs de mobilitat interna.

2. El procés de selecció per cobrir places es porta a terme en diverses fases, que ha de respondre als principis de transparència, objectivitat, publicitat i igualtat, i que té com a finalitat seleccionar els candidats que s’adaptin millor als llocs de treball que s’han de cobrir d’acord amb la seva capacitació, els seus mèrits i la seva experiència.

3. El Departament de Recursos Humans és l’òrgan responsable de gestionar els processos selectius per proveir les places vacants o de nova creació del Comú.

 

Article 33. Contingut dels processos selectius

Amb l’objectiu de seleccionar el candidat idoni en funció de les característiques i dels requeriments del lloc de treball corresponent a la plaça vacant, els processos selectius poden incorporar qualsevol de les proves següents:

a)    Entrevistes.

b)    Proves teòriques.

c)    Proves pràctiques.

d)    Proves físiques.

e)    Proves mèdiques.

f)     Avaluacions psicoprofessionals.

 

Article 34. Criteris de provisió de places

1. La provisió de places vacants o de nova creació es fa d’acord amb l’ordre de prelació següent:

- Reubicació

- Trasllat

- Reingrés d’excedència sense reserva de plaça

- Reserva de plaça en el marc del procés de selecció corresponent a la plaça de què es tracti.

- Concurs de mobilitat interna.

- Procés selectiu d’ingrés en primera convocatòria.

- Procés selectiu d’ingrés en segona convocatòria i següents, si escau.

2. Amb caràcter excepcional, la Junta de Govern, pot acordar de manera motivada i justificada que la provisió de determinades places es porti a terme únicament mitjançant procés selectiu d’ingrés.

 

Article 35. Concurs de mobilitat

1. Amb caràcter general, abans de la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs al Comú s’ha de fer la convocatòria per cobrir les places vacants o de nova creació mitjançant concursos de mobilitat interna entre els funcionaris que reuneixin els requisits adequats al perfil del lloc de treball de què es tracti, primer, del Comú, i, en una segona convocatòria, de l’administració general, de l’Administració de justícia, dels altres comuns, del Consell General i dels organismes adscrits al Consell General. Les persones que accedeixin a la plaça vacant o de nova creació mitjançant un concurs de mobilitat interna conserven el complement d’antiguitat.

2. A part de les proves específiques per a cada lloc de treball, les convocatòries de mobilitat interna han d’incloure la valoració dels aspectes següents:

a) La formació acadèmica.

b) Les capacitacions adquirides en cursos de formació que siguin d’interès per a la plaça que s’ha de cobrir.

c) L’experiència laboral en les places ocupades amb anterioritat, dels llocs de treball corresponents, amb informes dels caps immediats respectius.

d) La permanència en el lloc de treball al qual estigui adscrita la plaça vacant o de nova creació, amb informe dels caps immediats.

e) Les competències professionals.

f) L’actitud personal i les motivacions.

g) La diversitat de funcions prestades per mobilitat funcional en interès del servei públic.

h) Els resultats de l’avaluació de l’acompliment, una vegada s’incorpori dins l’administració general el procés de gestió amb caràcter general i de forma homogènia.

3. La valoració dels candidats procedents de diferents administracions ha de ser equivalent i en igualtat de condicions en els termes establerts entre les administracions implicades.

4. Quan les places no es cobreixen per mitjà de mobilitat interna per falta de concurrència, aquestes places s’han d’incloure en les convocatòries d’ingrés.

 

Article 36. Bases de la convocatòria

1. El procés selectiu per proveir places, tant en concurs de mobilitat interna com en provisió externa, requereix l’aprovació de la Junta de Govern i la publicació de les bases de la convocatòria corresponents.

2. Les bases de la convocatòria són el document públic que recull els requisits del procés de provisió d’una o més places vacants o de nova creació, que informa del procediment que se seguirà per cobrir-la, i que conté la informació bàsica que ha de conèixer el candidat que aspira a ocupar la plaça.

3. Les convocatòries han de contenir, com a mínim, la informació següent:

a) El nombre i les característiques dels llocs de treball convocats.

b) Els títols, els diplomes, el grau d’experiència o altres requisits exigits per als llocs de treball a cobrir.

c) Les proves selectives a superar.

d) Si escau, les condicions físiques a superar i el límit d’edat.

e) El lloc i la data límit per presentar les candidatures.

4. Quan es tracta de convocatòries de provisió externa, el termini de presentació de sol·licituds no pot ser inferior a deu dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En les convocatòries de mobilitat interna, els terminis poden reduir-se a la meitat i la publicitat s’ha de garantir a través dels mitjans que, a aquest efecte, tingui establerts el Comú.

5. Quan les característiques de la plaça vacant o de nova creació ho aconsellin, a part de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, la convocatòria s’ha de publicar per altres mitjans que en garanteixin la màxima difusió.

 

Article 37. Comitè Tècnic de Selecció

1. El Comitè Tècnic de Selecció és l’òrgan encarregat d’establir els requisits, executar les convocatòries, organitzar el conjunt de les proves de selecció, avaluar-ne els resultats i garantir l’objectivitat del procés per escollir els candidats més adequats.

2. El Comitè és un òrgan col·legiat que es regeix pels principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres. Està integrat, com a mínim, pel cap del Departament de Recursos Humans, que el presideix; pel cap o responsable del departament al qual estigui adscrita la plaça a cobrir, que actua com a secretari; i pel conseller del departament al qual estigui adscrita la plaça a cobrir o el conseller de Recursos Humans que actuarà com a fedatari del procés. El cap del Departament de Recursos Humans pot designar membres suplents.

3. Les persones designades per a participar en el Comitè Tècnic de Selecció tenen l’obligació de fer-ho. L’òrgan que les ha nomenat o el cap del Departament de Recursos Humans, les ha de dispensar quan es trobin compreses en una causa d’abstenció i les pot dispensar per raó d’alguna circumstància personal.

4. Quan els requisits exigits per ocupar el lloc de treball ho aconsellin, o l’aplicació de tècniques de selecció ho facin necessari, el Comitè Tècnic de Selecció pot incorporar experts interns o externs al Comú, en qualitat d’assessors.

Article 38. Proposta de nomenament

1. Finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció ha d’aixecar acta dels resultats del procés selectiu i ha de proposar per escrit a la Junta de Govern el candidat o els candidats que, havent superat el procés de selecció, hagin obtingut la millor qualificació global, d’acord amb les bases de la convocatòria, perquè siguin nomenats funcionaris en període de prova.

2. El nombre de candidats proposats pel Comitè Tècnic de Selecció no pot superar en cap cas el de les places vacants o de nova creació que s’han de cobrir.

3. En el supòsit que es produeixi una o més vacants en els catorze mesos següents a la finalització del procés selectiu, els candidats amb millor qualificació que hagin superat el procés selectiu, però no hagin obtingut plaça, podran aspirar a una plaça del mateix lloc de treball i nivell de classificació professional.

4. El nomenament com a funcionari en període de prova s’ha d’inscriure en el Registre de personal.

 

Secció segona. Provisió de les places de direcció

Article 39. Provisió de les places dels llocs de treball de direcció

1. Les places dels llocs de treball de director poden ser proveïdes per lliure designació mitjançant:

a) Funcionaris de nacionalitat andorrana que siguin titulars de les places dels llocs de treball que estiguin inclosos en els Grups A i B del sistema de classificació establert.

b) Persones externes al cos de funcionaris del Comú, de nacionalitat andorrana, proposades pels cònsols.

2. Els directors són alts càrrecs del Comú i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani la Junta de Govern.

3.  En tot cas, la persona designada per ocupar un càrrec de direcció o de direcció adjunta ha de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball. Si la Junta de Govern ho considera necessari, pot obrir processos de selecció interns per procedir als nomenaments.

 

Article 40. Nomenament i cessament dels directors

1. Els directors són nomenats i cessats lliurement pel Consell de Comú a proposta de la Junta de Govern, mitjançant Decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra; han de prestar promesa o jurament davant del Consell de Comú i han de posar el seu càrrec a disposició quan canvia el Consell de Comú que els ha nomenat.

2. El nomenament d’un funcionari com a director implica la reserva de plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 73. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement esmentat.

 

Secció tercera. Igualtat d’oportunitats

 

Article 41. Igualtat d’oportunitats

1. El Comú ha de garantir la igualtat d’oportunitats en totes les etapes laborals a totes les persones que hi treballin, segons els principis d’igualtat i de no discriminació que proclama la Constitució i les lleis que desenvolupen la defensa d’aquests principis.

2. El Comú ha d’adoptar les mesures adients per donar plena accessibilitat a totes les persones interessades a fer les proves o entrevistes corresponents als processos de selecció o de mobilitat interna i d’accés a la formació i ha d’utilitzar sistemes d’avaluació de l’acompliment accessibles i que no discriminin la persona avaluada per raó de les seves característiques personals.

3. El Comú pot reservar determinades places previstes en cada exercici pressupostari de caràcter indefinit o temporal perquè siguin cobertes preferentment per persones amb diversitat funcional, a condició que superin el procés de selecció i que puguin desenvolupar les condicions del lloc de treball; en aquest cas, tenen prioritat encara que hi hagi altres candidats amb millors puntuacions finals.

4. El Comú ha de dur a terme accions dirigides a adaptar el lloc de treball a les característiques i les necessitats de les persones amb diversitat funcional.

5. Pel que fa a la cobertura de places no reservades expressament d’acord amb el punt 3, les persones amb diversitat funcional tenen prioritat davant altres candidats en cas d’empat en la puntuació final obtinguda.

 

Capítol quart. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari i situacions administratives

 

Secció primera. Adquisició de la condició de funcionari

 

Article 42. Adquisició de la condició de funcionari

La condició de funcionari s’adquireix pel compliment successiu dels requisits següents:

a) Superació del procés de selecció.

b) Nomenament en període de prova.

c) Superació del període de prova, amb informes favorables del cap o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari i del cap del Departament de Recursos Humans.

d) Nomenament definitiu conferit per la Junta de Govern.

e) Acceptació de les obligacions inherents al lloc de treball.

 

Article 43. Període de prova

1. Conclòs el procés selectiu, els candidats proposats per ocupar les places vacants o de nova creació són nomenats per la Junta de Govern com a funcionaris en període de prova.

2. El període de prova és de sis mesos per als funcionaris que provenen de convocatòries de mobilitat interna i d’un any per als funcionaris que provenen de convocatòries de provisió externa. L’acord de nomenament en període de prova ha de precisar la durada que s’estableix per a aquest període.

3. Durant el període de prova, el cap o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, juntament amb el cap del Departament de Recursos Humans, ha d’avaluar l’adequació del funcionari als requisits del lloc de treball.

4. Si durant el període de prova el funcionari no és avaluat favorablement o hi ha una causa justificada per al cessament, la Junta de Govern ha de notificar-li per escrit l’acabament de la seva relació de treball, sense més responsabilitat que liquidar-li les remuneracions corresponents al temps treballat.

5. Quan es tracta de funcionaris que han accedit a la plaça mitjançant mobilitat interna, en cas de no superar el període de prova, o de renúncia a la nova plaça durant aquest període, el funcionari retorna a la seva plaça anterior i percep, a partir del seu retorn efectiu, les retribucions corresponents a la plaça que, fins llavors, havia quedat en situació de reserva.

6. El període de formació, de prova i de pràctiques dels cossos especials es regeix per la seva normativa pròpia.

 

Article 44. Nomenament definitiu

Conclòs satisfactòriament el període de prova, el cap del Departament de Recursos Humans ho ha de comunicar a la Junta de Govern per a sotmetre-ho a la seva aprovació. Tot seguit, Secretaria General tramita la publicació del nomenament definitiu al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

Secció segona. Situacions administratives

 

Article 45. Situacions administratives

1. Els funcionaris es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:

a) Servei actiu.

b) Excedència.

c) Suspensió.

2. Els treballadors públics interins es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:

a) Servei actiu.

b) Suspensió.

 

Article 46. Servei actiu

1. Els funcionaris o treballadors públics interins es troben en situació de servei actiu en els casos següents:

a) Quan presten servei ocupant una plaça del sistema de classificació del Comú.

b) Durant les vacances i els permisos administratius.

c) Quan es troben en comissió de serveis, d’acord amb el que estableix l’article 63 d’aquesta Ordinació.

d) Quan es troben en situació d’incapacitat temporal per malaltia, per accident de treball o malaltia professional.

e) Durant el descans per maternitat, paternitat, adopció o risc durant l’embaràs.

f) Quan hagin d’abandonar temporalment les seves funcions com a conseqüència de ser víctima de violència de gènere.

 

Article 47. Excedències

1. L’excedència és la situació en què es troben els funcionaris quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu, i amb vocació de reincorporar-se a la mateixa plaça, quan l’excedència sigui amb reserva de plaça, o bé a una altra plaça de la mateixa família i del mateix nivell de classificació, quan l’excedència sigui sense reserva de plaça.

2. Els funcionaris han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça:

a) Quan són nomenats membres del Govern, cònsol major, cònsol menor o se’ls confia algun dels càrrecs de secretari general del Govern, secretari d’estat, cap del Gabinet del Cap de Govern, interventor general, interventor comunal, director d’un organisme autònom o entitat parapública, secretari general d’un Comú, o quan el Govern els designi davant organismes internacionals o governs estrangers.

b) Quan accedeixen a la condició de conseller general o hagin estat escollits directament per a càrrecs el nomenament dels quals correspon, per atribució constitucional, al Consell General.

c) Quan són designats membres del Consell Superior de la Justícia, magistrats del Tribunal Constitucional, batlle substitut o magistrat substitut.

d) Quan són nomenats personal de relació especial en l’administració general, en l’Administració de Justícia o en els Comuns.

e) Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d’organitzacions internacionals.

f) Quan són nomenats per ocupar un càrrec de naturalesa política, sempre que aquest càrrec sigui de dedicació exclusiva o incompatible amb la seva feina al Comú.

g) Quan siguin considerats esportistes d’alt nivell, durant el temps necessari per preparar i dur a terme la participació en jocs olímpics o competicions federades d’àmbit internacional en representació del país.

h) Quan siguin considerats artistes reconeguts durant el temps necessari per preparar i dur a terme la participació en esdeveniments culturals d’àmbit internacional en representació del país.

En el cas de la lletra e), l’excedència es concedeix per un màxim de cinc anys. Mentre dura l’excedència, el funcionari rep la retribució que li correspongui pel càrrec o funció que desenvolupa, i deixa de percebre la que li corresponia per la plaça que ocupava com a funcionari. La plaça que ocupava pot ser coberta per un funcionari o treballador públic interí, però únicament pel temps que duri l’excedència.

3. Els funcionaris tenen dret a excedència sense reserva de plaça quan, de forma voluntària, ho sol·licitin:

a) Per interès particular: aquesta excedència es pot sol·licitar quan s’hagin prestat almenys cinc anys consecutius de serveis al Comú des de l’ingrés, o bé des del reingrés d’una altra excedència de la mateixa naturalesa; la concessió de l’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament del Comú, després de l’informe del cap o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari.

b) Per plans de reestructuració: aquesta excedència es pot sol·licitar quan, per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada, el funcionari opti o no per incorporar-se a aquesta entitat.

La duració màxima de l’excedència sense reserva de plaça és de tres anys i el reingrés al servei actiu pot sol·licitar-se abans que s’acabi el període atorgat.

Si en el moment de sol·licitar el reingrés no hi ha cap plaça vacant del mateix nivell de classificació que el que va deixar en el moment de l’excedència, el funcionari pot optar per:

i) Presentar-se, per concurs de mobilitat interna, a la convocatòria per cobrir una plaça vacant o de nova creació on el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació superior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència.

ii) Sol·licitar el reingrés en una plaça vacant o de nova creació en què el lloc de treball assignat sigui d’un nivell de classificació inferior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. En aquest supòsit, el funcionari percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior.

iii) Restar en situació d’espera fins al moment en què es convoqui una plaça vacant del mateix nivell de classificació que la que va deixar en el moment de l’excedència. El Comú oferirà la referida plaça al sol·licitant i, en el cas en què aquest la refusi, es considerarà que la persona interessada renuncia a la condició de funcionari.

Mentre dura l’excedència sense reserva de plaça, el funcionari no té dret a percebre cap retribució.

4. Els efectes de l’excedència es computen a partir de les dates següents:

a) Per als supòsits d’excedència amb reserva de plaça, des de la data en què el funcionari prengui possessió del càrrec de què es tracti.

b) Per a l’excedència sense reserva de plaça, des de la data que indiqui la resolució que atorga l’excedència.

5. La declaració de la situació d’excedència sense reserva de plaça i les resolucions sobre el reingrés dels funcionaris són aprovades per la Junta de Govern, amb l’informe previ del cap o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari.

Article 48. Reingrés al servei actiu del personal en situació d’excedència

1. Reingrés de funcionaris en situació d’excedència amb reserva de plaça:

a) En el termini màxim de dos mesos, a partir de la data de cessament en el càrrec o en l’exercici de la funció que va motivar l’excedència amb reserva de plaça, el funcionari ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu. Quan es tracti de consellers que perdin aquesta condició per dissolució del Consell General, o d’altres càrrecs electes que dimiteixin per presentar-se a unes noves eleccions generals o comunals, la situació d’excedència amb reserva de plaça es pot prorrogar fins a la constitució del nou Consell General o del nou Comú.

b) Dins els trenta dies naturals següents a la sol·licitud de reingrés, el funcionari pot reincorporar-se al servei actiu. Si la plaça reservada ha estat ocupada per un funcionari o treballador públic interí, el primer ha de retornar al seu lloc d’origen i en cas d’un treballador interí s’extingeix la seva relació laboral. Transcorregut el termini de dos mesos sense que s’hagi produït la sol·licitud de reincorporació, o els trenta dies posteriors sense que s’hagi fet efectiva aquesta reincorporació, es considera que la persona interessada renuncia a la condició de funcionari.

c) El temps d’excedència amb reserva de plaça es computa com de servei actiu a tots els efectes.

2. Reingrés de funcionaris en situació d’excedència sense reserva de plaça:

a) El funcionari en situació d’excedència sense reserva de plaça pot sol·licitar el reingrés en qualsevol moment, i ho ha de fer, obligatòriament, abans de l’acabament del temps de l’excedència. Si no ho fa, es considera que renuncia a la seva condició de funcionari.

b) El temps d’excedència per interès particular no es computa a cap efecte.

c) El temps d’excedència per plans de reestructuració es computa com de servei actiu a tots els efectes.

 

Article 49. Suspensió

1. La declaració de situació de suspensió significa, per a la persona afectada, que durant el període de suspensió, cessa en la seva activitat professional.

2. La situació de suspensió només es pot declarar per una de les causes següents:

a) Suspensió cautelar de funcions en cas que el funcionari o treballador públic interí estigui implicat en un procés d’investigació disciplinària, d’acord amb el que preveu l’article 90 d’aquesta Ordinació. La suspensió cautelar de funcions comporta la suspensió del pagament de les retribucions corresponents.

b) Suspensió en cas que el funcionari o treballador públic interí estigui implicat en un procediment judicial en què es decreti privació de llibertat o una altra mesura que determini la impossibilitat d’ocupar el lloc de treball. La situació és declarada d’ofici en el moment en què el Comú tingui coneixement de la impossibilitat d’ocupar del lloc de treball per la privació de llibertat del el funcionari o treballador públic interí i durant el temps que duri la impossibilitat de prestació dels serveis. Durant aquest temps el funcionari o treballador públic interí no percep cap retribució ni genera vacances i el temps que transcorri en aquesta situació no computa a cap efecte.

c) Suspensió de funcions i de retribucions, d’una durada màxima de sis mesos, com a sanció per la comissió d’una falta, en aplicació del règim disciplinari establert en aquesta Ordinació i les normes que la desenvolupen. Durant aquest temps, el funcionari o treballador públic interí no genera vacances i el temps que transcorri en aquesta situació no computa a cap efecte.

3. La declaració de la situació de suspensió correspon a la Junta de Govern.

 

Secció tercera. Pèrdua de la condició de funcionari

 

Article 50. Causes de pèrdua de la condició de funcionari

1. La condició de funcionari es perd per qualsevol de les causes següents:

a) Renúncia escrita.

b) Defunció.

c) Separació del servei, a conseqüència d’una sanció disciplinària.

d) Condemna a pena principal o accessòria que l’inhabiliti per exercir les funcions corresponents al lloc de treball.

e) Renúncia a conseqüència de plans de reestructuració.

f) Jubilació.

2. La condició de funcionari es perd també per pèrdua de la nacionalitat andorrana, en els casos en que la nacionalitat andorrana sigui necessària.

 

Article 51. Renúncia

1. Es considera renúncia l’extinció de la relació de treball per part del funcionari, efectuada de forma voluntària, i que s’ha de tramitar d’acord amb aquesta Ordinació.

2. Salvat en els casos de renúncia tàcita previstos en els articles 47 i 48 d’aquesta Ordinació, la renúncia s’ha de fer per escrit, amb una antelació mínima de dos mesos davant del cap o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, que ho posarà en coneixement del cap del departament de Recursos Humans, i aquest ho comunicarà a la Junta de Govern.

3. La Junta de Govern podrà escurçar el termini de dos mesos de preavís si ho considera oportú per raons d’interès públic.

4. La renúncia del funcionari no l’inhabilita per a un nou ingrés a la funció pública, mitjançant la participació en les proves selectives d’ingrés.

 

Article 52. Jubilació

1. El funcionari es troba en situació de jubilació quan se separa definitivament del servei actiu.

2. La jubilació obligatòria es declara d’ofici quan el funcionari compleix els seixanta-cinc anys d’edat.

3. No obstant allò que preveu l’apartat precedent, els funcionaris afectats i el Comú poden pactar la prolongació de la relació de treball per períodes màxims d’un any, renovables, fins que els funcionaris compleixin els setanta anys d’edat. Durant el període de prolongació de la relació de treball, els funcionaris percebran la remuneració d’acord amb el nivell de classificació de la plaça a la qual estan adscrits, amb els complements estructurals que tinguin consolidats en el moment de la seva jubilació oficial. A comptar dels seixanta-cinc anys d’edat, el període treballat no computa a efectes d’antiguitat.

4. També escau declarar la jubilació forçosa, bé d’ofici o bé a petició del funcionari, i sempre prèvia instrucció del corresponent expedient, quan aquell es trobi en situació d’incapacitat total permanent per a l’exercici de les seves funcions.

 

Article 53. Separació del servei per causes disciplinàries

1. Els funcionaris poden ser separats del servei per les causes establertes en aquesta Ordinació i d’acord amb el procediment que s’hi fixa.

2. La resolució que declara la separació del servei és susceptible de recurs d’acord amb les regles d’impugnació dels actes administratius.

3. Quan la resolució és declarada nul·la o anul·lada, el funcionari pot optar entre:

a) Reincorporar-se al servei actiu, en el mateix lloc de treball que ocupava o en un altre de la mateixa família i nivell professional, si aquell lloc està cobert per un altre funcionari de manera definitiva. En aquest cas té dret a percebre totes les retribucions que li haurien correspost durant el període de separació del lloc de treball i al reconeixement d’aquest període com de temps de servei, a tots els efectes.

b) Cessar com a funcionari i percebre una indemnització igual a quaranta-cinc dies de sou per any de servei, amb un màxim de trenta mensualitats. Per computar el temps a l’efecte de la indemnització, es té en compte també el període comprès entre la data en què va tenir efecte la separació del servei i la data de la resolució que en declara la improcedència. El cessament per aquesta causa no impedeix al funcionari participar en processos selectius d’ingrés posteriors.

4. Quan la resolució de separació del servei és declarada nul·la o anul·lada i afecta un treballador públic interí, aquest té dret a percebre una indemnització igual a quaranta-cinc dies de sou per any de servei prestat, amb un màxim de dotze mensualitats.

 

 

Capítol cinquè. Formació, carrera professional i avaluació de l’acompliment dels funcionaris

 

Secció primera. Formació i desenvolupament professional

 

Article 54. Formació i desenvolupament professional

1. El Comú ha de facilitar eines al seu personal perquè actualitzi els seus coneixements i desenvolupi les habilitats i competències necessàries per dur a terme de forma òptima les responsabilitats del lloc de treball assignat i, alhora, perquè es pugui adaptar als canvis de l’administració pública i de l’entorn.

2. L’accés i les línies generals de la gestió de la formació s’estableixen reglamentàriament. En tot cas, el Comú ha de potenciar la formació del seu personal mitjançant polítiques de:

a) Formació per la integració i l’adaptació dins del Comú i a un nou lloc de treball dins d’aquest.

b) Formació per facilitar l’ampliació i l’actualització contínues de coneixements generals i específics, responent a les necessitats del personal, del lloc de treball i del Comú, adaptant els recursos humans als canvis i potenciant-ne el desenvolupament.

c) Formació per afavorir el desenvolupament professional.

 

Article 55. Plans de formació

La Junta de Govern pot aprovar plans de formació, que són els instruments que inclouen les accions formatives a desenvolupar, a partir de l’anàlisi de la detecció de necessitats formatives, per millorar les competències de les persones que hi treballen.

 

Article 56. Acords i convenis per a formació

Per aconseguir els objectius de formació esmentats a l’article 54, el Comú pot subscriure acords o convenis amb altres entitats i persones públiques i privades, nacionals o estrangeres, tot respectant quan sigui el cas els requisits establerts als tractats internacionals, així com les regles de la contractació pública.

 

Secció segona. Carrera professional

 

Article 57. La carrera professional horitzontal

1. La carrera horitzontal és el reconeixement individualitzat del desenvolupament professional del funcionari com a conseqüència de la valoració de la trajectòria i l’actuació professionals, de la qualitat i l’eficiència dels treballs realitzats, del nivell de competència assolit, de les formacions efectuades i, si escau, del resultat de l’avaluació de l’acompliment.

2. La carrera horitzontal suposa l’ascens o la progressió en un escalat de nivells consecutius sense necessitat de canviar de lloc de treball. La progressió en la carrera horitzontal comporta la progressió en la banda salarial corresponent al lloc de treball mitjançant el complement de carrera que es pugui preveure en l’estructura retributiva.

3. El desenvolupament professional dins d’un mateix lloc de treball, un cop assolit, és consolidable sense perjudici del que disposa la regulació sobre el règim disciplinari.

4. El desenvolupament del sistema de carrera professional es porta a terme mitjançant una convocatòria periòdica a la que hi poden concórrer voluntàriament els funcionaris que reuneixin els requisits establerts.

5. Les competències objecte d’avaluació en cada convocatòria s’estableixen en funció del lloc de treball, de l’ocupació professional tipus i de la família professional a què pertanyi el funcionari.

6. Els mecanismes de la carrera professional horitzontal es desenvolupen reglamentàriament.

 

Article 58. La carrera professional vertical

1. La carrera professional vertical és el conjunt d’oportunitats d’ascens en l’estructura de llocs de treball del Comú de què gaudeixen els funcionaris.

2. La carrera professional vertical s’instrumenta a través dels concursos de mobilitat interna dins del Comú previstos en aquesta Ordinació.

 

Secció tercera. L’avaluació de l’acompliment

 

Article 59. L’avaluació de l’acompliment

1. El Consell de Comú pot determinar per reglament els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment.

2. L’avaluació de l’acompliment dels funcionaris té per objecte la valoració de la iniciativa i la participació en la millora dels serveis que es presten a la ciutadania, el rendiment i l’activitat extraordinària o el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats.

3. Els instruments inclosos en el sistema d’avaluació han de respectar els criteris de transparència, publicitat, fiabilitat i no-discriminació.

4. El resultat del procés d’avaluació de l’acompliment pot tenir efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat i en el sistema retributiu.

5. L’obtenció d’un resultat negatiu en l’avaluació de l’acompliment comporta la no valoració del mèrit durant el corresponent període considerat en els processos de selecció o concurs de mobilitat interna en què participi el funcionari.

6. Els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment s’han de determinar reglamentàriament.

7. Els elements que integren l’avaluació de l’acompliment són els següents:

a) La iniciativa i la participació en la millora dels serveis o en projectes del Comú, amb les que es valora el grau d’interès i la iniciativa del personal en el desenvolupament de les feines encomanades, o en la participació voluntària en programes de millora que contribueixin a millorar la qualitat del servei a la ciutadania.

b) El rendiment i l’activitat extraordinària, amb el que es valora l’eficiència en el treball i el desenvolupament de les activitats realitzades i els recursos emprats.

c) El compliment d’objectius i l’assoliment de resultats, amb els que es valora la consecució dels objectius assignats a la persona subjecta a avaluació així com, si escau, a l’equip de treball del qual forma part.

 

Capítol sisè. Mobilitat

 

Article 60. Principi de mobilitat funcional

1. L’àmbit de la prestació de serveis del funcionari o treballador públic interí és el de tot el Comú.

El cap o superior jeràrquic, de manera raonada i en interès del servei, pot encomanar al funcionari o treballador públic interí qualsevol de les funcions que corresponen als llocs de treball que s’integren en la mateixa ocupació professional de la plaça a la qual està adscrit, comunicant prèviament al Departament de Recursos Humans aquesta situació, el qual validarà, si escau, l’atribució de funcions proposada.

2. Quan el Comú requereixi atendre els serveis públics mitjançant la mobilitat prevista en aquest article, aquesta circumstància és valorada com a desenvolupament professional dels funcionaris o treballadors públics interins concernits, en l’àmbit del que estableix l’article 35.2.

 

Article 61. Trasllat

1. Els funcionaris poden sol·licitar el trasllat a una plaça que es correspongui amb un lloc de treball d’igual o inferior nivell professional que el lloc que ocupa, fins i tot si pertany a una família diferent.

2. Correspon al Departament de Recursos Humans, conjuntament amb els caps o responsables dels departaments afectats, gestionar i informar les sol·licituds de trasllat de les persones interessades d’acord amb l’interès públic i el bon funcionament del Comú. El trasllat pot comportar un període d’adaptació no superior a sis mesos o una avaluació pel cap del departament del lloc de destí a través d’una entrevista o altres mecanismes. La decisió de trasllat l’acorda la Junta de Govern, amb l’informe previ no vinculant dels caps o responsables dels departaments afectats i del cap del Departament de Recursos Humans.

3. El trasllat, un cop acordat, té caràcter definitiu i no comporta un increment de retribucions. En cas que el trasllat es faci a una plaça d’un nivell professional inferior, la retribució s’adapta al nou nivell professional.

 

Article 62. Reubicació

1. La reubicació és el canvi d’un funcionari, a iniciativa del Comú, a una plaça d’un altre lloc de treball del mateix nivell professional, ja sigui perquè la plaça vacant ja existeix o mitjançant el desplaçament de la plaça que ocupa a un altre departament. El canvi és de caràcter definitiu, i pot afectar un únic funcionari o un col·lectiu de funcionaris.

2. La reubicació individual és obligatòria per tancament del servei, quan hi ha necessitats de servei públic que no poden ser ateses mitjançant el trasllat voluntari de funcionaris, en plans de reestructuració i quan s’imposa com a sanció disciplinària o per motius de salut.

3. La reubicació col·lectiva obligatòria es produeix per l’adequació del nombre de funcionaris als serveis que hagi de prestar el Comú o per plans de reestructuració i pot requerir el canvi de lloc de treball de més d’un funcionari. A aquest efecte, s’han d’establir plans de reubicació a través de processos d’assignació i distribució de personal per raons de tancament d’un servei o per raons de necessitat del servei, des d’unitats on es constati l’existència d’excedent de personal a altres unitats, actuals o de nova creació, que, contràriament, necessitin més recursos humans.

4. La reubicació dels funcionaris, individual o col·lectiva, s’ha de fer sempre a llocs de treball de la mateixa ocupació professional tipus o nivell de classificació, o ambdues circumstàncies conjuntament, que permetin exercir la funció encomanada de forma immediata o mitjançant un període d’adaptació no superior a dos mesos.

5. Els plans de reubicació col·lectiva han de ser aprovats pel Consell de Comú, a proposta de la Junta de Govern. L’aplicació de la reubicació individual ha de ser aprovada per la Junta de Govern, amb els informes previs no vinculants dels caps o responsables dels departaments afectats i del cap del Departament Recursos Humans.

 

Article 63. Comissió de serveis

1. Per necessitats del servei o per la cobertura de projectes temporals, amb l’acceptació del funcionari afectat i per un termini no superior a quatre anys, el Comú pot adscriure un funcionari en comissió de serveis a una plaça diferent de la que ocupi, o a l’execució d’un projecte o servei determinat. Quan es produeix aquesta comissió de serveis la persona interessada percep les retribucions del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava; en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava. Si el termini de la comissió de serveis s’ha de prorrogar, aquesta pròrroga pot fer-se efectiva una única vegada, per un període no superior a dos anys, i amb l’acceptació del funcionari afectat.

2. Es pot autoritzar com a comissió de serveis, amb el consentiment previ de la persona interessada, l’adscripció d’un funcionari per un temps determinat a altres administracions públiques, tant nacionals com estrangeres, per al desenvolupament o l’aprenentatge de funcions d’interès públic. Aquesta comissió de serveis pot ser sol·licitada o pel funcionari interessat o bé per l’administració corresponent, i les seves condicions s’han d’establir en la mateixa resolució que l’autoritzi.

3. Les comissions de serveis són resoltes i autoritzades per la Junta de Govern, amb l’informe previ del cap o responsable del departament al qual està adscrit el funcionari.

 

Article 64. Adscripció temporal

1. Per necessitats del servei o per raons organitzatives, el Comú pot adscriure temporalment un funcionari a un lloc de treball diferent del que estigui ocupant.

2. L’adscripció temporal pot tenir les finalitats següents:

a) Ocupar provisionalment un lloc de treball vacant o de nova creació, mentre es desenvolupa el procediment de provisió.

b) Substituir el titular d’un lloc de treball en el decurs d’una baixa per malaltia, o d’una absència per permís administratiu o per una altra causa, i mentre duri aquella circumstància concreta.

c) Per motius de salut, en les condicions establertes a l’article 80.

d) Per raons derivades de la incoació o resolució d’un expedient disciplinari, en les condicions establertes als articles 90 i 94.

3. El funcionari adscrit temporalment a un lloc de treball en els casos a) i b) percep la retribució del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava; en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava.

4. Les adscripcions temporals són aprovades per la Junta de Govern, amb els informes previs no vinculants dels caps o responsables dels departaments afectats o, en cas d’absència, del cap del Departament de Recursos Humans.

 

Article 65. Inscripció de la mobilitat

Les resolucions relatives a la mobilitat dels funcionaris han d’anotar-se en el Registre de personal.

 

 

Capítol setè. Drets i obligacions

 

Secció primera. Drets

Article 66. Drets

Els funcionari i els treballadors públics interins tenen els drets següents:

a) A un tracte just i respectuós dels superiors i dels companys de feina.

b) A l’estabilitat laboral i, per tant, a no ser separats del servei per causa diferent d’alguna de les previstes en l’Ordinació i conforme als procediments que s’hi estableixen.

c) A percebre una remuneració d’acord amb el nivell de classificació del lloc de treball de la plaça a la qual estan adscrits i la política retributiva definida pel Comú.

d) A no ser discriminats per raons de naixement, d’origen racial o ètnic, gènere, sexe o orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició personal o social.

e) Al respecte a la seva intimitat, orientació sexual, pròpia imatge i dignitat en el treball, i a la protecció efectiva davant de situacions d’assetjament sexual, moral, laboral i per raons de sexe, religió, origen racial ...

f) A ser informats sobre l’objecte, l’organització i el funcionament del departament al qual estiguin adscrits, i en especial sobre les atribucions, les obligacions i les responsabilitats que se’ls assignin en funció del lloc de treball.

g) A la protecció de l’ús de la informació que consta en el Registre de personal, i la que cada departament pugui tenir internament; i també a l’accés a aquesta informació, i a obtenir-ne certificacions, així com corregir eventuals errors materials.

h) A actualitzar els seus coneixements i desenvolupar les seves habilitats i competències en el marc dels programes de formació previstos pel Comú.

i) A participar en els programes de desenvolupament professional previstos pel Comú per als que reuneixin les condicions requerides.

j) A participar de forma individual o a través de les associacions o organitzacions professionals i sindicals en la millora de l’administració pública.

k) A ser defensats i a exigir que el Comú els doni suport i els faciliti assistència lletrada en les reclamacions de responsabilitat civil i penal a les persones que atemptin contra la seva vida, la seva integritat, la seva dignitat o la dels seus familiars o béns personals, o que els injuriïn o calumniïn de qualsevol manera, tot això amb motiu del desenvolupament de les seves funcions.

l) Al fet que el Comú els garanteixi la cobertura de responsabilitat civil derivada del compliment de la seva actuació professional quan aquesta responsabilitat no els sigui imputable individualment per actes dolosos o greument negligents.

m) A rebre la informació i formació necessàries per a una prevenció i protecció eficaç en matèria de seguretat i salut laboral.

n) A disposar dels mitjans tècnics materials necessaris per poder tenir cura de la seguretat i la salut laboral.

o) A la jubilació en les condicions que es determinin en la norma d’aplicació.

p) A tots els altres drets reconeguts per la legislació vigent i aquesta Ordinació.

 

Secció segona. Jornada de treball, vacances i permisos administratius

 

Article 67. Jornada i horari de treball

1. Tenint en compte les especificitats requerides per a la prestació dels serveis públics, la jornada legal ordinària s’estableix en còmput anual i es fixa en un màxim de 1.800 hores anyals de treball efectiu per als funcionaris i treballadors públics interins. Reglamentàriament es determina per a cada divisió orgànica la concreta distribució i els horaris de la jornada legal ordinària dels funcionaris i treballadors públics interins.

El còmput anual es calcula en funció de les hores laborables que siguin exigibles en jornada setmanal de quaranta hores i de vuit hores diàries com a màxim, segons com s’escaiguin els dies festius de compliment obligatori, retribuïts i no recuperables del calendari laboral en vigor, prenent sempre com a base l’any natural.

2. Sempre i en tot cas, el règim de la jornada legal ordinària de treball s’entén sense perjudici de qualsevol altra jornada més favorable per als funcionaris i treballadors públics interins que pugui ser aprovada per la Junta de Govern.

3. La jornada de treball pot ser a temps complet o a temps parcial. S’entén per jornada a temps parcial la jornada en què la prestació de servei té lloc durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior a l’establert per a la jornada legal ordinària.

4. El treball no presencial s’equipara en drets i obligacions al treball presencial i es regula reglamentàriament, sense que en cap cas suposi una pèrdua de drets en relació amb els drets dels treballadors presencials.

5. Les possibilitats de reducció de jornada com a mesura de flexibilització horària han de ser aprovades per la Junta de Govern. A partir dels seixanta anys d’edat, els funcionaris amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar la reducció parcial de la jornada laboral, amb reducció proporcional de retribucions, en les condicions que reglamentàriament es determinin.

6. Per les peculiaritats pròpies d’un servei, les jornades i els horaris es poden distribuir en funció de les seves necessitats. Ateses aquestes peculiaritats, les jornades de descans es podran traslladar a la setmana anterior o posterior de manera que s’asseguri, en tots els casos, que cada període de dos setmanes es gaudeix almenys de dos jornades complertes de descans.

 

Article 68. Vacances

1. La distribució del períodes de vacances queda condicionada al bon funcionament del Comú i del servei que correspongui.

2. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen dret, amb caràcter general, a vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any, o bé a la part proporcional al menor temps de la relació de servei. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent, no es pot acumular en anys posteriors, llevat de casos excepcionals i justificats, amb l’informe previ favorable del cap o responsable del departament i del cap del Departament de Recursos Humans, qui ho trasllada per la seva aprovació a la Junta de Govern.

 

Article 69. Permisos administratius

1. L’obtenció dels permisos administratius queda condicionada al bon funcionament del Comú i del servei que correspongui.

2. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen el dret d’obtenir els permisos administratius que s’assenyalin reglamentàriament, en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius correspon al cap o responsable del departament al qual està adscrit el funcionari o treballador públic interí o a la Junta de Govern.

3. L’obtenció de permisos administratius implica la reserva de plaça per a les persones interessades; si transcorregut el període del permís el funcionari o el treballador públic interí no es reincorpora a la seva plaça, es considera que s’ha produït abandonament del servei.

 

Secció tercera. Obligacions i règim d’incompatibilitats

 

Article 70. Obligacions i deures

1. Els funcionaris i els treballadors públics interins han d’exercir les funcions que tenen atribuïdes amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors ètics del servei públic, de neutralitat, imparcialitat, reserva en relació amb les informacions que coneguin per raó de la funció, l’honradesa, l’austeritat i la integritat. En concret, tenen els deures i les obligacions següents:

a) Respectar i acatar la Constitució i l’ordenament jurídic; respectar les institucions del Principat, i no efectuar manifestacions o actes que en perjudiquin el bon nom.

b) Mantenir la neutralitat política en l’exercici de les seves funcions.

c) Abstenir-se d’intervenir en el desenvolupament d’assumptes en els quals tinguin un interès personal, o els seus familiars fins al quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat.

d) No acceptar contraprestacions de cap mena, donatius, regals, favors o privilegis.

e) Complir amb el règim de jornada i els horaris establerts.

f) Aplicar amb diligència les instruccions i les ordres legítimes que emanin dels superiors emmarcades en l’àmbit de les seves funcions.

g) Informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent.

 h) Col·laborar en l’execució de funcions o treballs addicionals que el superior immediat els sol·liciti o, en cas de necessitat que el Comú requereixi, sempre que siguin afins amb el seu lloc de treball.

i) Guardar reserva sobre els assumptes que coneguin per raó del seu lloc de treball al Comú en general, i vetllar per la seguretat dels valors i els documents que tenen a càrrec seu.

j) Mantenir una estricta reserva sobre totes les informacions relatives als administrats que coneguin o a les quals tinguin accés per raó de la seva funció o càrrec.

k) Mantenir una conducta responsable d’atenció, cordialitat i bon tracte amb el públic, els superiors, els subordinats i els companys de treball.

l) Mantenir actualitzats els coneixements, les capacitacions i les qualificacions professionals.

m) Assistir a les accions formatives i de desenvolupament programades pel Comú i participar-hi de manera activa i amb interès.

n) Aplicar els coneixements adquirits en les accions formatives i de desenvolupament en el lloc de treball.

o) Difondre els coneixements i les habilitats adquirits en seminaris, cursos i altres estudis programats o subvencionats pel Comú.

p) Complir i fer complir les normes i mesures de seguretat i de prevenció de riscos laborals.

q) Treballar amb la cura i diligència necessàries en el desenvolupament de les tasques al lloc de treball.

2. Els valors, els deures i les obligacions que enumera aquest article inspiren la interpretació i aplicació del règim disciplinari dels funcionaris i dels treballadors públics interins.

 

Article 71. Incompatibilitats

1. Els funcionaris i els treballadors públics interins en situació de servei actiu, a temps complet, no poden exercir altres activitats professionals diferents de les que deriven de la seva condició de funcionari o treballador públic interí ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les que s’enumeren a continuació, sempre que es facin fora de l’horari laboral:

a) Les derivades de la gestió del propi patrimoni o del familiar, així com la col·laboració en el negoci familiar dels pares o del consort, sempre que no percebin cap remuneració.

b) La participació en congressos, conferències, seminaris o cursos, en qualitat de ponents o formadors, per raó de la plaça que ocupen al Comú.

c) Crear i produir obres literàries, artístiques, científiques i tècniques, així com l’explotació de les obres resultants, sempre que no siguin contràries al que estableix l’article 70. Així mateix, representar, cantar, llegir, recitar, interpretar o executar de qualsevol altra manera una obra literària o artística.

d) Les de caràcter d’investigació, en qualitat d’investigadors per raó de la plaça que ocupen al Comú.

e) Les activitats excepcionals que per a casos concrets autoritzi la Junta de Govern mitjançant decret, en les condicions fixades en l’autorització.

2. Els funcionaris en situació de servei actiu que no treballen a temps complet i els treballadors públics interins amb una relació laboral d’una durada inferior a un any poden exercir, fora de l’horari laboral, altres activitats professionals, sempre que no entrin en conflicte d’interès amb les funcions que desenvolupen al Comú ni en perjudiquin la bona imatge. En tot cas, han de notificar-ho prèviament al Departament de Recursos Humans perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.

3. Per excepció a la norma de l’apartat 1, els funcionaris i els treballadors públics interins en situació de servei actiu, a temps complet, que percebin un sou igual o inferior al salari mitjà interprofessional es poden acollir també a la norma de l’apartat 2 i també han de notificar-ho prèviament al Departament de Recursos Humans perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.

4. Correspon als caps i responsables immediats prevenir i, si escau, corregir l’incompliment de les obligacions i incompatibilitats en què pugui incórrer el personal del Comú, i promoure, quan sigui procedent, la incoació de l’expedient disciplinari corresponent.

5. El Departament de Recursos Humans ha d’emetre un informe sobre les sol·licituds d’exercici d’altres activitats professionals, com també verificar que no s’incorri en supòsits d’incompatibilitat i que es compleixen les condicions establertes.

 

Secció quarta. Règim retributiu

 

Article 72. Principis generals del règim retributiu

1. El règim retributiu del Comú, com a element bàsic per a la compensació, la motivació i la gestió dels seus recursos humans, s’orienta, d’una banda, a aconseguir la retribució equitativa i justa de tot el seu personal, en funció del sistema de classificació dels llocs de treball; i, per altra banda, a facilitar la consecució dels objectius del Comú.

2. Els funcionaris i els treballadors públics interins no poden ser retribuïts per altres conceptes que els establerts per aquesta Ordinació i la seva normativa de desenvolupament.

 

Article 73. Estructura retributiva

Les retribucions dels funcionaris i treballadors públics interins es componen dels conceptes retributius següents:

1. Conceptes estructurals del lloc

a) Salari base

Retribueix el lloc de treball en funció al grup funcional a què pertany.

b) Complement de lloc

Retribueix el lloc de treball en funció del nivell de classificació.

c) Complement específic

Retribueix circumstàncies especifiques d’un o més llocs de treball no contemplades en els conceptes anteriors. Quedaran descrites per reglament intern i deixaran d’abonar-se quan les circumstàncies especifiques desapareguin.

d) Complement de millora i complement fix:

Consisteixen en una quantitat reconeguda pel desenvolupament professional en el lloc de treball i en funció de l’acompliment del funcionari titular d’una plaça mesurat d’acord amb el sistema de gestió de l’acompliment aplicat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació.

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació el complement fix passa a ser absorbit com a complement de millora.

e) Complement de carrera

Retribueix la progressió en la carrera professional dels funcionaris en el lloc de treball.

Reglamentàriament es determina la quantia i l’actualització dels imports corresponents a cada grau per a cadascun dels nivells retributius i les condicions requerides per a la seva consolidació.

f) Complement de productivitat

Retribueix el resultat positiu de l’avaluació de l’acompliment obtingut pels funcionaris en el cas que aquesta avaluació es dugui a terme. En cap cas no és de quantia fixa ni de cobrament periòdic, i no es consolida en l’estructura retributiva.

g) Triennis

Consisteix en una quantitat igual per a tots els funcionaris, per cada tres anys de servei prestat al Comú.

h) Complement d’antiguitat

Consisteix en una quantitat reconeguda per antiguitat al Comú fins l’entrada en vigor de l’Ordinació de la funció pública de l’1 de gener de 2003 i/o el temps de servei prestat a l’Administració de justícia, a l’administració general, al Consell General o als organismes adscrits al Consell General, en el cas de provenir d’un concurs de mobilitat interna.

i) Complement d’absorció

Recull les diferències salarials que existeixin, a favor del funcionari, derivades de l’aplicació de sistemes retributius o d’una estructura retributiva anterior. El complement d’absorció, per la seva naturalesa, serà compensable i absorbible quan es promocioni a places de llocs de treball de nivell superior al de la plaça de què cada persona sigui titular.

j) Complement de responsabilitat addicional (CRA):

Retribueix les funcions assumides en una plaça d’un lloc de treball de nivell superior pel temps que sigui necessari; per tenir dret a la realització d’aquesta prestació de serveis i també al seu pagament és necessària l’autorització de la Junta de Govern; aquest complement no s’abona quan les funcions esmentades es deixen de realitzar i la seva durada ha de quedar definida.

k) Paga extraordinària:

Els funcionaris, els cònsols i consellers, el secretari general, l’interventor, el personal de relació especial i els treballadors públics interins nomenats per substituir provisionalment un funcionari que es troba en situació d’excedència amb reserva de plaça o en comissió de serveis o que executa un projecte de caràcter temporal i quina durada de contracte és igual o superior a dotze (12) mesos, percebran una paga extraordinària al mes de desembre, que es prorratejarà en funció del temps de servei actiu de l’anualitat.

l) Altres conceptes:

El Comú, reglamentàriament, pot identificar i descriure altres conceptes, no inclosos en els complements anteriors com a conseqüència de circumstàncies laborals i d’organització del treball.

Les retribucions corresponents als conceptes estructurals del lloc a), b), c), d), e), g), h) i) i j) de treball a què fa referència aquest apartat es perceben en tretze pagues: dotze pagues mensuals, més una paga extraordinària al mes de desembre.

2. Conceptes no estructurals del lloc

El Comú, reglamentàriament, pot identificar i descriure conceptes no estructurals del lloc de treball, com a conseqüència de circumstàncies laborals i d’organització del treball.

Els conceptes compresos en aquest apartat solament es compensen quan el funcionari o treballador públic interí ocupa un lloc de treball que els tingui assignats i no es consoliden en l’estructura retributiva. Es paguen com a conceptes variables de nòmina, en dotze pagues, només quan es generin, i deixen de percebre’s quan finalitzen les causes que van motivar-ne el pagament o per canvi de lloc de treball.

 

Secció cinquena. Seguretat i salut en el treball

 

Article 74. Principis generals

1. La seguretat i la salut dels funcionaris i els treballadors públics interins són dues de les prioritats essencials de la política de personal del Comú, amb l’objectiu i el compromís de consolidar una autèntica cultura preventiva i garantir la seguretat i la salut laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva en tots els nivells de gestió.

2. El Comú, per tal de promoure els principis preventius necessaris, s’ha de regir, en tot el que li sigui aplicable, per la normativa vigent en matèria de seguretat i salut en el treball.

3. El Comú ha de garantir la seguretat i la salut dels funcionaris i els treballadors públics interins en tots els aspectes relacionats amb la feina que desenvolupen.

4. Els funcionaris i treballadors públics interins tenen dret a una prevenció i protecció eficaces en matèria de seguretat i salut laboral, així com el deure de complir les mesures de prevenció de riscos que prevegi la normativa i els reglaments que la desenvolupin.

 

Article 75. Avaluació de riscos laborals

1. L’avaluació dels riscos laborals és el procés adreçat a valorar els riscos que no s’hagin pogut evitar, per tal d’obtenir la informació necessària perquè el Comú estigui en condicions de prendre una decisió adequada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives.

2. Els elements i factors de risc s’identifiquen a partir de la informació que s’obtingui sobre l’organització, les característiques i la complexitat del treball, els materials i els equips de treball, i l’estat de salut de les persones que hi treballen.

3. L’avaluació dels riscos s’ha d’efectuar mitjançant la intervenció de personal competent i s’ha d’actualitzar i revisar quan canviïn les condicions de treball. Els riscos s’han d’avaluar de forma regular per garantir la seguretat i la salut dels funcionaris i treballadors públics interins.

4. Si el resultat de l’avaluació ho requereix, el Comú ha de planificar l’activitat preventiva necessària amb la finalitat de garantir un nivell de protecció adequat de la seguretat i la salut del seu personal.

 

Article 76. Planificació de l’activitat preventiva

1. El Comú ha de planificar convenientment l’activitat preventiva amb l’objectiu de controlar, reduir o eliminar els riscos laborals, tenint en compte la seva magnitud i el nombre de persones potencialment afectades.

L’activitat preventiva ha d’integrar tant les mesures en cas d’emergència i la vigilància de la salut, com les referents a donar informació i formació al personal en matèria preventiva i a la coordinació de tots aquests aspectes. Alhora, cal que s’estableixin les fases i prioritats del seu desenvolupament com també el seu seguiment i control periòdic.

2. Totes les mesures d’activitat preventiva han de ser comunicades a la Comissió de personal i als sindicats o associacions legalment constituïdes de funcionaris i treballadors públics interins, si així ho sol·liciten.

 

Article 77. Vigilància de la salut

1. Com a mesura preventiva per evitar riscos laborals, el Comú ha de vetllar per la vigilància periòdica de l’estat de salut del seu personal, en funció dels riscos inherents de l’activitat que desenvolupen.

2. La vigilància de la salut s’ha de fer respectant el dret a la intimitat i la dignitat de les persones, així com la confidencialitat de la informació relacionada amb el seu estat de salut.

 

Article 78. Reconeixements mèdics

1. El Comú ha de dur a terme reconeixements mèdics voluntaris al seu personal d’acord amb la periodicitat establerta en els protocols mèdics específics, els quals han de tenir en compte, fonamentalment, les característiques del lloc de treball que ocupi. En tot cas la periodicitat no pot ser superior al període establert per la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball.

2. El reconeixement mèdic té caràcter obligatori en els supòsits establerts en la legislació vigent en matèria de seguretat i salut en el treball i en els reglaments de desenvolupament corresponents.

3. Els resultats dels reconeixements mèdics es comuniquen a l’interessat.

4. El Comú únicament ha de rebre informació de les conclusions que es derivin dels reconeixements efectuats, per conèixer l’aptitud del personal per desenvolupar les seves funcions o la necessitat d’introduir mesures de prevenció i protecció.

 

Article 79. Protecció del personal especialment sensible a determinats riscos

1. El Comú ha de garantir de manera específica la protecció dels funcionaris i treballadors públics interins sensibles als riscos derivats del treball, ateses les seves característiques personals, estat biològic o discapacitat física, psíquica o sensorial adientment reconeguda.

2. El personal, que per les característiques descrites en l’apartat anterior pot resultar afectat per les condicions específiques del seu lloc de treball, ha de sol·licitar una valoració mèdica d’acord amb el que estableixin la reglamentació o els protocols sobre persones especialment sensibles a determinats riscos.

3. És obligatori sotmetre’s als reconeixements mèdics en cas que hi hagi indicis que un funcionari o treballador públic interí pateixi alguna patologia física o psíquica que pugui afectar el seu treball, la seva capacitat per desenvolupar la feina o que pugui suposar un risc per a la seva integritat física o la de terceres persones.

4. Aquests reconeixements mèdics específics els efectua el metge especialista en medicina del treball i, si escau, un comitè mèdic integrat pels metges especialistes o professionals tècnics que siguin necessaris, designats per la Junta de Govern. El facultatiu ha d’emetre preceptivament un dictamen vinculant.

 

Article 80. Adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut

1. Quan l’avaluació de riscos, la revisió mèdica efectuada pel servei de prevenció aliè de riscos laborals del Comú o altres mitjans revelin l’existència d’un risc per a la seguretat i la salut d’un funcionari, s’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc, mitjançant una adaptació de les condicions de treball, la dedicació, el torn de treball o les funcions a desenvolupar.

2. Si l’adaptació del lloc de treball no és possible, en cas que el reconeixement mèdic determini restriccions de la persona interessada, s’ha de reubicar definitivament o adscriure’l temporalment a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions. La reubicació o l’adscripció es realitzarà, preferentment, dins del mateix departament en el qual prestava serveis i, si no hi ha llocs adequats, en qualsevol altre departament.

3. Si, com a conseqüència d’una incapacitat parcial permanent declarada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, un funcionari no pot continuar realitzant les funcions del lloc de treball que ocupa, o no pot realitzar la jornada o l’horari de treball o el règim de torns o de guàrdies, però està capacitat per exercir les funcions d’un altre lloc de treball, s’ha de reubicar o adscriure a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions. Si pot continuar realitzant les mateixes funcions que realitzava, però la situació d’invalidesa li impedeix la realització del treball a jornada completa, se li ha de reduir la jornada laboral. En aquests casos, és preceptiu que lliuri al Comú la documentació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que acrediti el seu grau d’incapacitat declarada.

4. El funcionari destinat a un lloc de treball amb un nivell retributiu inferior com a conseqüència de l’adaptació per motius de salut ha de rebre les retribucions corresponents al lloc de destinació; no obstant això:

-Si la seva retribució percebuda amb anterioritat és inferior o igual a dues vegades i mitja al salari mínim interprofessional, se li garanteix la percepció del cent per cent de la retribució percebuda amb anterioritat, a excepció, si s’escau, del Complement específic.

-Si la seva retribució percebuda amb anterioritat és superior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional, se li garanteix la percepció del vuitanta per cent de la retribució percebuda amb anterioritat i com a mínim dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional,  a excepció, si s’escau, del Complement específic.

- En el supòsit de reducció de la jornada de treball per motius de salut se li ajusten les retribucions en proporció al nombre d’hores de la nova jornada, garantint-li el cent per cent de la retribució percebuda amb anterioritat si aquesta és inferior o igual a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional i el vuitanta per cent de la retribució percebuda amb anterioritat i com a mínim dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional si aquesta és superior a dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional,  a excepció, si s’escau, del Complement específic.

Quan el mínim garantit no es pugui encabir en l’estructura retributiva del lloc de treball, l’excés passa a formar part del complement d’absorció.

5. Per excepció al que estableix l’apartat precedent, quan l’adaptació o canvi de lloc de treball sigui conseqüència d’un accident patit en exercici de les seves funcions o d’una malaltia professional adquirida en el lloc de treball al Comú, es garanteix al funcionari el manteniment de les retribucions fixes que rebia amb anterioritat. Amb aquesta finalitat, el Comú li ha d’assignar la diferència entre aquella quantitat i la pensió que percebi de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Tanmateix, en els casos d’adaptació o canvi de lloc de treball per maternitat es garanteix el cent per cent de les retribucions fixes que rebien amb anterioritat.

6. L’adaptació del lloc o canvi de lloc de treball per motius de salut correspon a la Junta de Govern, a proposta del Departament de Recursos Humans.

7. Quan l’expedient relatiu a l’adaptació o canvi del lloc de treball vingui instat pel funcionari, i existeixi un desacord sobre la valoració del seu estat de salut entre els informes mèdics aportats per aquest i la revisió mèdica efectuada pel servei de prevenció aliè de riscos laborals del Comú, el Departament de Recursos Humans informarà la persona interessada de la referida discrepància als efectes que, en el termini de deu dies hàbils, pugui presentar les al·legacions que estimi pertinents i sol·licitar, si ho considera oportú, un informe mèdic elaborat per un facultatiu especialista sense cap vinculació amb les parts. En qualsevol cas, la Junta de Govern abans de resoldre pot instar d’ofici l’emissió d’aquest informe. Les despeses d’emissió del dit informe mèdic són a càrrec del Comú, llevat que el demani el funcionari, en quin cas, n’ha de satisfer una tercera part del cost, dipositant l’import corresponent. Si la persona interessada no realitza el dipòsit o refusa sotmetre’s a la revisió mèdica a la qual pugui ser requerida, s’entén que renuncia a la seva petició.

 

Secció sisena. Drets sindicals

 

Article 81. Llibertat i activitats sindicals

1. Els funcionaris i treballadors públics interins tenen el dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus drets i interessos professionals, així com d’afiliar-s’hi i participar-hi activament d’acord amb la normativa aplicable.

2. Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris i treballadors públics interins legalment constituïdes tenen el dret de formular propostes, elevar informes i dirigir peticions als òrgans competents, així com d’exercir la representació dels seus afiliats davant d’aquests òrgans.

3. . Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris i treballadors públics interins legalment constituïdes poden sol·licitar que se’ls faciliti un local per exercir les seves activitats, a les dependències que determini la Junta de Govern.

4. Els representants de les organitzacions sindicals i de les associacions de funcionaris i treballadors públics interins legalment constituïdes han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i amb l’abast que s’estableixin per la via reglamentària, per tal que no perjudiquin el bon funcionament i el servei del Comú.

 

Article 82. Normativa aplicable

La constitució, el funcionament i els drets de les organitzacions sindicals, dels seus representants i dels seus afiliats, i l’exercici de les activitats que duen a terme, es regeixen per la Llei qualificada d’acció sindical i patronal.

 

Capítol vuitè. Règim disciplinari

Secció primera. Disposicions generals

 

Article 83. Responsabilitat disciplinària

1. Els funcionaris i els treballadors públics interins del Comú estan sotmesos a responsabilitat disciplinària.

2. Es considera falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi l’incompliment de les obligacions i els deures als quals estan sotmesos els funcionaris i els treballadors públics interins del Comú, i que estigui tipificada com a tal en aquesta Ordinació.

3. La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció prevista per aquesta Ordinació d’acord amb el procediment que hi és establert, que garanteix l’audiència i la defensa de l’inculpat.

4. L’exigència de responsabilitat disciplinària s’entén sense perjudici de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els funcionaris i treballadors públics interins per l’incompliment dels seus deures i obligacions.

5. És responsable disciplinàriament el funcionari o treballador públic interí que sigui autor de la falta. Es considera autor qui comet la falta personalment, ja sigui individualment o conjuntament amb altri, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o hi coopera amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement dels fets, tenint l’obligació d’evitar-ne el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat.

6. Als efectes d’aquesta Ordinació s’entén per reiteració o reincidència quan s’hagin comès dues vegades els fets de què es tracti en el termini d’un any.

 

Secció segona. Procediment disciplinari

 

Article 84. Òrgans competents

1. És competent per incoar un expedient disciplinari el cap o responsable del departament al qual estigui adscrita la persona expedientada. Si la persona expedientada és el cap o responsable d’un departament, és competent per incoar el Secretari General.

2. És competent per instruir l’expedient disciplinari el cap del Departament de Recursos Humans. En cas d’absència o en el cas que concorri una causa d’abstenció o inhibició per part del cap de Recursos humans, instrueix el Secretari General. L’òrgan instructor podrà requerir l’assistència o col·laboració d’algun membre del Gabinet Jurídic en la instrucció de l’expedient.

3. És competent per resoldre els expedients disciplinaris la Junta de Govern.

 

Article 85. Actuacions prèvies

1. Abans d’acordar la incoació d’un procediment disciplinari, l’òrgan competent per a la incoació o bé el cap del Departament de Recursos Humans poden obrir un període d’informació prèvia per tal de determinar, amb caràcter preliminar, si es donen les circumstàncies que ho justifiquen. Les actuacions s’han d’orientar a concretar els fets susceptibles de motivar la iniciació del procediment, la identificació de la persona o les persones que en podrien ser responsables, i les altres circumstàncies rellevants.

2. Les actuacions prèvies les fa la persona o l’òrgan que designi l’òrgan competent per iniciar el procediment.

 

Article 86. Inici del procediment

1. El procediment disciplinari contra un funcionari o un treballador públic interí s’inicia d’ofici per decisió de l’òrgan competent, ja sigui per iniciativa pròpia, per ordre superior, o com a conseqüència de la petició raonada d’altres òrgans administratius o d’una denúncia.

2. Quan es tracta de conductes qualificades de faltes lleus, l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari pot decidir que es tramiti pel procediment abreujat. En el cas de conductes qualificades de faltes greus o molt greus, s’ha de seguir el procediment ordinari.

3. L’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari comunica l’inici del procediment al Departament de Recursos Humans.

4. La providència mitjançant la qual s’acorda la incoació de l’expedient disciplinari, que ha d’incorporar la identitat de l’instructor, s’ha de notificar per escrit a la persona expedientada.

5. L’abstenció i la recusació de l’instructor s’han de plantejar davant de la Junta de Govern, que resol en el termini de deu dies hàbils. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar posteriorment en el recurs que es formuli contra la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.

 

Article 87. Instrucció de l’expedient

1. L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per determinar i comprovar els fets, i de totes les proves que puguin conduir a esclarir i identificar les responsabilitats susceptibles de sanció. En tots els casos s’ha de prendre una declaració de la persona expedientada.

2. En vista de les actuacions practicades, l’instructor formula el plec de càrrecs, que ha d’expressar, com a mínim: la descripció dels fets que s’imputen a la persona expedientada, la seva qualificació jurídica –amb indicació de la disposició o les disposicions legals que els tipifiquen com a infracció– i la sanció o les sancions que siguin aplicables, també amb expressió de la disposició legal que les estableix. Quan s’haguessin adoptat mesures cautelars, en el moment de redactar el plec de càrrecs, o en qualsevol moment posterior de la tramitació de l’expedient, l’instructor pot proposar motivadament a l’òrgan competent que s’aixequin o, si escau, que es prorroguin fins a l’execució efectiva de la sanció.

3. L’instructor ha de formular el plec de càrrecs en el termini màxim de dos mesos, a comptar de la data de notificació a la persona expedientada de l’inici de l’expedient, quan es tracta de faltes lleus; de tres mesos, en el cas de les faltes greus, i de sis mesos en el cas de les faltes molt greus. L’instructor pot acordar l’ampliació d’aquest termini, en la meitat del mateix, per causa justificada.

4. El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui es concedeix un termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient, per formular les al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa, aportar els documents que consideri oportuns i sol·licitar, si escau, la pràctica de proves que entengui necessàries per a la seva defensa.

5. Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades i d’altres proves que consideri procedents, i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes, que es pot prorrogar de forma justificada. L’instructor ha de refusar les proves proposades per la persona expedientada quan resultin improcedents o innecessàries; el refús s’ha de motivar expressament.

6. Després de practicar o de refusar motivadament, segons el cas, les proves previstes en l’apartat anterior, l’instructor dona vista de l’expedient a la persona expedientada perquè, en el termini de deu dies hàbils, al·legui el que estimi pertinent per defensar-se, i incorpora a l’expedient les al·legacions que, si escau, es presentin dins d’aquest termini. Seguidament elabora l’informe amb les seves conclusions.

7. Conclosa la instrucció, l’instructor eleva en un termini de deu dies hàbils l’expedient sencer a la Junta de Govern.

8. Tots els òrgans i treballadors del Comú estan obligats a facilitar a l’instructor els antecedents i la informació necessària, així com els mitjans personals i materials que siguin menester perquè pugui dur a terme la seva funció.

 

Article 88. Resolució de l’expedient

1. En haver rebut l’expedient, la Junta de Govern ha de dictar la resolució disciplinària que posa fi al procediment en el termini de quinze dies hàbils, si es tracta de faltes lleus; de trenta dies hàbils, si es tracta de faltes greus, i de quaranta-cinc dies hàbils, si es tracta de faltes molt greus. Aquests terminis poden ser prorrogats en els termes establerts al Codi de l’Administració.

2. Abans de dictar la resolució, l’òrgan competent pot ordenar a l’instructor que faci les actuacions complementàries que consideri indispensables per prendre una resolució. Aquesta decisió s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui també s’han de traslladar les actuacions efectuades, i concedir-li un termini de cinc dies hàbils perquè al·legui el que consideri convenient. En aquest cas, els terminis de resolució es comencen a comptar a partir del moment en què s’exhaureix el termini per presentar aquestes al·legacions complementàries.

3. La resolució ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica i la tipificació que se’n faci. La resolució, que ha de motivar la denegació de les proves sol·licitades que no s’hagin practicat, quan sigui el cas, i ha d’informar sobre les vies de recurs, pot acordar el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que siguin compatibles amb la resolució, fins al moment en què aquesta adquireixi fermesa i siguin substituïdes per mesures d’execució.

4. La resolució disciplinària s’ha de notificar a la persona expedientada, se n’ha de trametre còpia al Departament de Recursos Humans, i és susceptible de recurs en els termes previstos pel Codi de l’Administració.

 

Article 89. Procediment abreujat

1. Quan es tracta de conductes qualificades de falta lleu, l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari pot decidir la tramitació pel procediment abreujat. En aquest cas, notifica la providència d’incoació a la persona expedientada juntament amb el plec de càrrecs i li concedeix un termini de deu dies hàbils per formular les al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa, per aportar els documents que cregui oportuns i per demanar la pràctica de les altres proves que consideri necessàries. El procediment abreujat és instruït pel mateix òrgan que ha incoat l’expedient. La providència d’incoació ha d’anunciar que es tramitarà per procediment abreujat, salvat que la persona expedientada demani la tramitació pel procediment ordinari, d’acord amb el que preveu l’apartat 3.

2. Transcorregut el termini esmentat a l’apartat precedent, l’òrgan instructor incorpora a l’expedient les al·legacions i els documents eventualment presentats, o deixa constància que no ho han estat, practica les proves que considera pertinents, denega motivadament les altres i eleva l’expedient a la Junta de Govern per a la seva resolució.

3. En rebre la providència d’incoació d’un expedient disciplinari pel procediment abreujat, la persona expedientada pot demanar que l’expedient es tramiti pel procediment ordinari. Ha de formular aquesta petició en lloc de les al·legacions i dins el termini concedit per formular-les. En rebre aquesta petició, es dicta una nova providència d’incoació i l’expedient segueix els tràmits del procediment ordinari.

 

Article 90. Mesures cautelars

1. . En l’acord d’incoació d’un expedient disciplinari, o en qualsevol moment posterior, l’òrgan competent per incoar l’expedient pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars que consideri necessàries per garantir l’eficàcia de la instrucció o de l’execució de la resolució que pugui recaure. En aquest cas, es concedeix un termini de deu dies hàbils perquè la persona expedientada formuli les al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa.

2. En cas que l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu, es pot acordar, com a mesura cautelar, la suspensió cautelar de funcions i de retribucions o l’adscripció temporal de la persona expedientada a un altre lloc de treball.

3. En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del funcionari o treballador públic interí.

4. La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada.

5. El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar per la falta presumptament comesa. El temps de suspensió cautelar s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.

6. En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar a la persona expedientada les retribucions deixades de percebre, majorades amb l’interès legal fins a la data de pagament, si la sanció que s’imposa no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions o si se sobreseu o s’arxiva l’expedient disciplinari.

 

Article 91. Tramitació de l’expedient en cas de procés penal

1. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, el secretari general, per indicació de l’instructor, quan escaigui, ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent, i ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat; això interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

2. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin estretament vinculats, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que recaigui una resolució en la via penal. En cas que el procediment disciplinari encara no hagués estat obert, s’ha d’adoptar l’acord d’incoació i se’n suspèn tot seguit la tramitació, interrompent-se els terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució en la via penal.

3. La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per als òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que tramitin, sense perjudici que en el marc de l’expedient disciplinari es puguin practicar altres proves que es considerin pertinents i que puguin ser rellevants als efectes disciplinaris.

4. Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l’adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables les disposicions de l’article 90, però, en aquest cas, les mesures cautelars es poden prorrogar fins que es dicti una resolució definitiva en la via penal.

 

Secció tercera. Faltes

 

Article 92. Classificació

Les faltes disciplinàries comeses pels funcionaris i els treballadors públics interins es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

 

Article 93. Faltes molt greus

Són faltes molt greus:

a) La falta d’assistència al lloc de treball durant tres o més dies en el període de dos mesos, o més de sis faltes d’assistència en un termini d’un any, sense autorització expressa del superior o sense causa justificada.

b) La manca de rendiment manifesta i no justificada quan ocasiona un perjudici molt greu per al bon funcionament del servei.

c) Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors o amb els ciutadans.

d) La ignorància inexcusable de les normes o dels procediments que hagi d’aplicar en el desenvolupament del seu lloc de treball.

e) El manament a un subordinat d’executar un acte manifestament il·legal.

f) Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin greument contra la dignitat dels treballadors del Comú o d’altres administracions públiques, i contra la imatge del mateix Comú.

g) Els actes, les manifestacions i les conductes que comportin un descrèdit greu del Comú o d’altres administracions públiques.

h) Tot comportament o conducta, en l’àmbit laboral, que atempti contra el respecte de la intimitat i la dignitat de la dona o l’home mitjançant l’ofensa, física o verbal, de caràcter sexual. Si aquesta conducta o aquest comportament es porten a terme prevalent-se d’una posició jeràrquica, aquest fet constitueix una circumstància agreujant.

i) L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent, quan se’n derivin danys o perjudicis molt greus per a l’Administració o per als ciutadans.

j) L’emissió d’informes, l’adopció de decisions o qualsevol altra actuació de contingut manifestament il·legal que causin un perjudici molt greu a l’Administració o als ciutadans.

k) El falsejament voluntari de les dades o de la informació relativa al servei.

l) La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari.

m) El fet de causar danys dolosos als béns de l’Administració.

n) L’apropiació de béns, materials o equipaments que pertanyen a l’Administració o a tercers.

o) La realització d’un acte de corrupció, de prevaricació o de suborn.

p) El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa, o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes en el lloc de treball, i també negar-se a les comprovacions pertinents, quan existeixin indicis raonables que es dona aquesta situació.

q) Tota actuació que signifiqui una discriminació greu per raó de naixença, raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

r) L’obstaculització en l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.

s) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan en resulti un perjudici per a l’Administració o per als ciutadans.

t) No respectar o no acatar la Constitució o l’ordenament jurídic, no respectar les institucions del Principat, i els actes, les manifestacions i les conductes que en perjudiquin el bon nom, el prestigi i la consideració deguts.

u) Promoure o participar en una vaga que d’acord amb la legislació aplicable tingui la consideració de prohibida o abusiva.

v) Ocupar el centre de treball o qualsevol de les dependències durant una vaga, o dificultar o impedir l’accés al lloc de treball o el desenvolupament normal de les activitats dels funcionaris i els treballadors públics interins que hagin decidit no participar-hi.

 

w) Realitzar actes que atemptin contra la seguretat o la integritat de les persones o dels béns durant una vaga, o contra els locals, la maquinària, les instal·lacions o les mercaderies de l’Administració pública o de les empreses que executin obres o serveis per compte de l’Administració pública concernida per la vaga.

x) Realitzar actes intimidatoris o violents de qualsevol naturalesa adreçats contra el personal del Comú que opti lliurement per exercir el dret de treballar.

y) Incomplir els laudes de compliment obligatori o els acords executius del Govern adoptats per resoldre el conflicte que ha provocat una vaga o per garantir el funcionament dels serveis essencials, o l’acord vàlid i eficaç de les parts en conflicte per posar-hi fi.

z) No respectar els serveis o els treballs de manteniment convinguts, establerts pel Comú en cas que no hagin estat impugnats, o establerts de forma executiva pel Govern en cas contrari, en una situació de vaga.

aa) Qualsevol acció o omissió adreçada a impedir o dificultar que s’insti un conflicte col·lectiu.

bb) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, al personal del Comú o per a terceres persones.

cc) L’abús reiterat d’autoritat en l’exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les atribucions pròpies o dels béns i recursos del Comú per a fins aliens a les funcions atribuïdes.

dd) L’incompliment dels procediments, els reglaments, els decrets, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Comú, si en resulten danys o perjudicis.

ee) La manca reiterada de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració pública, amb les entitats i organismes públics i amb les societats públiques, quan ocasioni un perjudici al degut funcionament del servei o a la correcta coordinació entre les administracions.

ff) La realització de treballs de qualsevol tipus per compte propi o per compte d’altri mentre es trobi en situació d’incapacitat temporal, i també tota manipulació, engany, activitat o conducta personal inconseqüent que pugui comportar una prolongació de la situació de baixa o que sigui incompatible amb aquesta.

gg) Causar danys i perjudicis a les persones, inclosa la mateixa persona, al Comú o a les seves instal·lacions, per la inobservança greu, o lleu però reiterada, de les mesures sobre prevenció i protecció de la seguretat i salut en el treball facilitades pel Comú.

hh) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes als ciutadans, els superiors, els subordinats o els companys.

ii) Discutir-se, barallar-se o provocar discussions o baralles, amb els ciutadans, els superiors, els subordinats o els companys, en presència del públic o que transcendeixin al públic.

jj) La negligència o la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material, els equips i els documents que li han estat confiats o que té a la disposició, si en resulten danys i perjudicis greus, o quantificables per un import superior a 10.000.-€.

kk) Qualsevol conducta en l’exercici de les funcions que sigui constitutiva de delicte.

ll) La comissió d’una segona falta greu, encara que sigui de distinta naturalesa, dins el període d’un any des de la comissió de la primera de les faltes, i sempre que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.

 

Article 94. Faltes greus

Són faltes greus:

a) La segona falta d’assistència d’un dia al lloc de treball durant un període d’un mes, sense autorització expressa del superior o sense causa justificada, a comptar des de la primera falta. (Valorar 1a falta assistència si provoca perjudici greu en el desenvolupament del servei).

b) Més de tres incompliments de la jornada de treball comesos en el període d’un mes, ja sigui per manca de puntualitat en la incorporació a la feina o per la finalització anticipada de l’horari establert,  sense autorització expressa del superior o sense causa justificada.

c) Un sol incompliment de la jornada de treball sense causa justificada quan se’n derivin perjudicis greus per al servei. Es considera perjudici greu el retard en el començament d’un servei públic o la finalització anticipada d’aquest.

d) Les accions i les omissions dirigides a evadir els sistemes de control d’horari o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de treball, ja siguin personals o d’un altre funcionari o treballador públic interí.

e) La falta d’assistència a les reunions de treball o a les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.

f) El refús de sotmetre’s a la revisió mèdica, les proves psicotècniques o els exàmens de salut laborals relacionats amb el lloc de treball, quan aquests resultin obligatoris.

g) La tercera falta d’assistència sense causa justificada als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball degudament convocats.

h) No complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball o altres mesures administratives que són exigibles d’acord amb el lloc de treball.

i) L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats establertes en aquesta Ordinació.

j) La manca de rendiment o eficàcia manifesta, no justificada i reiterada, o si ocasiona un perjudici per al bon funcionament del servei encara que no constitueixi una conducta continuada.

k) L’incompliment dels procediments, els reglaments, els decrets, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, i qualsevol altra norma o ordre publicats o notificats degudament, que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització de l’Administració, si no en resulten danys i perjudicis.

l) La desobediència als caps o superiors jeràrquics en l’exercici de les funcions i l’incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o instruccions legítimes rebudes. Si l’incompliment és reiterat o si provoca un perjudici notori pel Comú o altres treballadors, pot ser qualificat com a falta molt greu.

m) L’abús d’autoritat en l’exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les atribucions pròpies o dels béns i recursos del Comú per a fins aliens a les funcions atribuïdes.

n) L’emissió d’informes o l’adopció de decisions que, amb motiu d’una actuació negligent, causin un perjudici greu al Comú o als usuaris o al públic, quan no constitueixin una falta molt greu.

o) La negligència o la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material, els equips i els documents que li han estat confiats o que té a la disposició, si en resulten danys i perjudicis, quan no constitueixin una falta molt greu.

p) La pèrdua del material, els equips o els documents que li han estat confiats o que té a disposició, quan ocasioni un perjudici greu a l’Administració o als ciutadans.

q) L’ús reiterat d’instal·lacions, equips, materials, estris, peces de vestir i tecnologies de la informació i comunicació, propietat del Comú, o extreure-les de les seves dependències, per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions.

r) La descurança o la demora injustificada en l’execució de qualsevol treball que li hagi estat encomanat i que produeixi una pertorbació important en el servei.

s) Portar a terme actuacions que comportin el descrèdit de l’Administració, quan no revesteixin el caràcter de falta molt greu.

t) La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan ocasionin un perjudici a terceres persones, o perjudicis d’imatge a l’Administració.

u) Simular una malaltia o un accident per justificar un retard, l’abandonament o l’absència a la feina.

v) No mantenir la neutralitat política en l’exercici de les funcions.

w) Intervenir en un procediment administratiu quan es doni alguna de les causes d’abstenció legalment establertes.

x) L’incompliment de l’obligació d’informar el superior de tot assumpte que li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que en requereixi una decisió urgent, si no se’n deriven danys o perjudicis.

y) L’acció de rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a un mateix o per a tercers, per raó de les funcions encomanades.

z) La imprudència durant el treball que pugui implicar risc d’accident, personalment o per a altres treballadors o terceres persones, o risc d’avaria o dany material dels béns o les instal·lacions.

aa) Qualsevol conducta dolosa en l’exercici de les funcions que sigui constitutiva de contravenció penal.

bb) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, si no constitueix una falta molt greu.

cc) Encobrir o consentir la comissió d’una falta molt greu, o cooperar-hi amb actes no necessaris. Comet encobriment qui, tenint coneixement de la comissió d’una falta i sense haver-hi participat, intervé amb posterioritat i ajuda l’autor a aprofitar-se’n, o a amagar o destruir proves.

dd) No respectar els requisits o les obligacions que la legislació aplicable estableix en matèria de legitimació, aprovació, notificació, comunicació i publicitat de la vaga, si no se’n deriva un perjudici greu per a l’Administració pública, per als per als funcionaris i treballadors públics interins, o per a terceres persones.

ee) En general, l’incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

ff) La manca de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració pública, amb les entitats i organismes públics i amb les societats públiques.

gg) Mostrar una falta notòria d’interès en el servei o incomplir les instruccions dels superiors o les ordres de servei que es dictin.

hh) La incorrecció, la falta de respecte o la falta de diligència amb els ciutadans, els superiors, els subordinats o els companys, quan no constitueixi una falta molt greu.

ii) Discutir-se, barallar-se o provocar discussions o baralles, amb els ciutadans, els superiors, els subordinats o els companys, sempre que no es faci en presència del públic.

jj) La comissió d’una segona falta lleu, encara que sigui de distinta naturalesa, sempre que es cometi dins el període d’un any des de la comissió de la primera de les faltes, i sempre que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta. Aquesta infracció resulta igualment d’aplicació quan una de les faltes comeses hagi estat qualificada com a falta greu.

 

Article 95. Faltes lleus

Són faltes lleus:

a) L’incompliment de l’horari de treball reiterat i sense causa justificada, sempre que no se’n derivin perjudicis greus per al funcionament del servei.

b) La falta d’assistència al lloc de treball d’un dia o l’abandonament del lloc de treball o del servei durant la jornada laboral, sense autorització expressa del superior o causa justificada.

c) L’incompliment de la jornada de treball o la falta d’assistència al lloc de treball per causa justificada però sense haver-ho comunicat prèviament al cap o al superior jeràrquic.

d) La manca reiterada de puntualitat a les reunions de treball o les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.

e) La falta d’assistència, sense causa justificada, als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball als quals ha estat convocat.

f) La poca diligència en l’execució de les instruccions del superior en el compliment de les funcions pròpies del lloc de treball.

g) La descurança o la demora injustificada en l’execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació greu al servei.

h) La manca de rendiment o d’eficàcia manifesta i no justificada.

i) Negligir la higiene personal o la presentació, sempre que sigui de tal índole que produeixi una queixa justificada de la resta de treballadors o dels ciutadans.

j) No difondre o aplicar els coneixements i les habilitats adquirits en les accions formatives i de desenvolupament professional, i, en general, en els cursos i els estudis subvencionats o programats pel Comú, o participar-hi amb falta notòria d’interès.

k) La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan no constitueixi una falta greu.

l) La negligència i la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material, els equips i els documents que li han estat confiats, si no en resulten danys o perjudicis.

m) La pèrdua del material, dels equips o dels documents que li han estat confiats o que té a disposició, quan no revesteixi el caràcter de falta greu.

n) L’ús d’instal·lacions, equips, materials, estris, peces de vestir i tecnologies de la informació i comunicació, propietat del Comú, o extreure-les de les seves dependències, per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions.

o) Encobrir o consentir la comissió d’una falta lleu, o cooperar-hi amb actes no necessaris.

p) No proporcionar al Comú les dades actualitzades relatives al domicili, telèfon, document nacional d’identitat, passaport, o permís de treball si escau.

q) No complir durant el servei les obligacions establertes pel Comú sobre indumentària o roba de treball.

r) Desenvolupar tasques lúdiques o d’entreteniment que alterin o retardin la tasca laboral, el servei o la manera d’efectuar-lo.

s) En general, l’incompliment per negligència lleu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

 

Article 96. Prescripció de les faltes

1. Les faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les faltes greus, al cap d’un any, i les faltes molt greus, al cap de dos anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què el Comú n’hagi tingut coneixement i, en el cas d’infraccions continuades o permanents, a partir de la data en què finalitzi la conducta infractora

2. El termini de prescripció de les faltes s’interromp per qualsevol actuació efectuada amb coneixement formal de l’interessat que s’adreci a la investigació, la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.

3. Produïda la interrupció, es torna a iniciar el còmput del termini de prescripció a partir de la data en que finalitzi l’actuació que ha motivat la interrupció.

4. En cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal o per causa d’incapacitat temporal de la persona expedientada, el termini de prescripció de la falta resta igualment suspès fins que l’òrgan competent per incoar l’expedient tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal, en el primer cas, o de la declaració d’alta o d’incapacitat definitiva, en el segon.

 

Secció quarta. Sancions

 

Article 97. Sancions disciplinàries

1. Les sancions que es poden imposar per raó de les faltes tipificades a l’Ordinació, són les següents:

a) Per la comissió d’una falta molt greu

- Separació del servei i inhabilitació temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball del Comú.

- Suspensió temporal de funcions i de retribucions d’un mes i un dia fins a sis mesos.

- Reubicació obligatòria definitiva a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball.

- La penalització a l’efecte de no progrés en la carrera o promoció ni mobilitat voluntària d’entre dos i quatre anys.

- La prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període d’entre dos i quatre anys.

- Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. Aquest fet comporta la prohibició d’ocupar llocs de comandament per un període d’entre dos a quatre anys.

b) Per la comissió d’una falta greu

- Suspensió temporal de funcions i de retribucions de quinze dies a un mes.

- Adscripció temporal a un altre lloc de treball per un període no superior a un any, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball.

- La penalització a l’efecte de no progrés en carrera o promoció ni mobilitat voluntària de fins a un màxim de dos anys.

- La prohibició d’ocupar llocs de comandament per a un període màxim de dos anys.

- Destitució temporal del càrrec de comandament, de dos a quatre anys, i adscripció temporal pel mateix període, amb l’adaptació corresponent de l’estructura retributiva al nou lloc de treball. Aquest fet comporta la prohibició d’ocupar llocs de comandament pel mateix període que l’acordat.

c) Per la comissió d’una falta lleu:

- Amonestació escrita.

- Suspensió temporal de funcions i de retribucions fins a un màxim de catorze dies.

2. Quan, de forma dolosa o per culpa greu, el funcionari o treballador públic interí hagi produït danys materials al Comú, se’l pot imposar, així mateix, l’obligació d’indemnitzar-los; aquesta obligació es pot exigir dins del mateix expedient disciplinari, o bé en un expedient separat.

3. En els casos de manca de compliment horari o absència al lloc de treball, al marge i amb independència de la sanció que eventualment s’imposi, s’han de descomptar les retribucions corresponents al període no treballat.

4. No es poden imposar sancions per faltes lleus, greus o molt greus si no és en virtut d’un expedient disciplinari, instruït conforme al procediment regulat en aquesta Ordinació i en les normes que la desenvolupen.

 

Article 98. Graduació

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:

a) La responsabilitat del lloc de treball.

b) El grau d’intencionalitat o negligència.

c) El grau de pertorbació del servei.

d) La gravetat dels danys i perjudicis causats.

e) La reiteració o reincidència.

f) Les circumstàncies de l’expedient personal.

 

Article 99. Prescripció

1. Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les imposades per faltes greus, al cap d’un any, i les imposades per faltes molt greus, al cap de dos anys. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà de la data de fermesa de la resolució sancionadora.

2. El termini de prescripció de les sancions s’interromp per l’inici, amb el coneixement de la persona sancionada, de l’execució de la sanció.

3. En cas d’impossibilitat d’execució de la sanció per incapacitat temporal de la persona expedientada, el termini de prescripció resta igualment suspès fins a la declaració d’alta o d’incapacitat definitiva.

 

Article 100. Extinció de la responsabilitat

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del funcionari o treballador públic interí, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.

2. Si durant la instrucció del procediment disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic interí de la persona expedientada, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que l’expedientat vulgui mantenir la prioritat de contractació que li atorga la participació a les borses d’interins o llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el funcionari o treballador públic interí hagi estat en servei actiu.

 

Article 101. Anotació de les sancions

1. Les resolucions sancionadores que s’imposin als funcionaris o treballadors públics interins s’han de notificar al Departament de Recursos Humans per tal d’anotar-les en l’expedient personal del Registre de personal.

2. Les anotacions de les sancions s’han de cancel·lar del Registre de personal a l’efecte de rehabilitació, sempre que la persona sancionada no hagi incorregut en cap nova responsabilitat disciplinària, i llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc del Comú, quan hagin transcorregut els terminis següents:

a) Un any en el cas de faltes lleus.

b) Dos anys en el cas de faltes greus.

c) Quatre anys en el cas de faltes molt greus.

3. El termini per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici.

 

Article 102. Notificacions i suspensió per incapacitat temporal

1. Les notificacions es practiquen per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per part de la persona expedientada o de qui la representi, inclosos els sistemes de comunicació interns del Comú, si permeten acreditar la recepció. L’acreditació de la notificació practicada s’incorpora a l’expedient.

2. Per regla general, la notificació es practica al lloc de treball o al domicili de la persona expedientada.

3. Quan la notificació es practica al domicili de la persona expedientada, si aquesta persona no es troba present en el moment del lliurament, se’n pot fer càrrec qualsevol altra persona major de setze anys que convisqui en el domicili i que faci constar la seva identitat i la relació que manté amb la persona expedientada.

4. Quan la notificació personal resulta infructuosa, la notificació es practica mitjançant la publicació d’un anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5. La situació d’incapacitat temporal de la persona expedientada no impedeix la tramitació de l’expedient disciplinari, si està en condicions d’exercir la seva defensa. Altrament, s’ha de suspendre la tramitació del procediment fins que acabi aquella situació.

 

Títol III. Del personal interí i el personal de relació especial

 

Capítol primer. Personal interí

 

Article 103. Supòsits per al nomenament de personal interí

Els treballadors públics interins són nomenats per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de funcionaris, per raons expressament justificades, quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

a) L’existència de vacants, mentre es desenvolupa el procediment de provisió.

b) La substitució provisional del funcionari que té assignada la plaça.

c) La cobertura de funcions estructurals i periòdiques.

d) L’execució de projectes de caràcter temporal, que no poden tenir una durada superior a dos anys, ampliable per una sola vegada per un termini màxim de fins a dotze mesos.

e) L’excés o acumulació de tasques, per un termini màxim de nou mesos dins d’un període de dotze mesos.

f) L’execució de programes de caràcter social.

 

Article 104. Selecció del personal interí

1. Els processos de selecció del personal interí han de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència. Només excepcionalment, per raons d’urgència que s’han de fer constar a l’expedient, i en el cas de que no hi hagi candidats disponibles a les borses creades pel Departament de Recursos Humans, es pot nomenar personal interí sense convocatòria pública.

2. Amb la finalitat de respondre a les necessitats urgents de contractació de personal, la Junta de Govern pot convocar processos de selecció específics per crear borses de personal per donar resposta als departaments del Comú que requereixin contractacions d’interins de forma més recurrent. A les borses també es poden inscriure les persones interessades que hagin quedat en reserva després d’un concurs de selecció per ocupar vacants similars de la mateixa família. Els criteris de crida a les persones inscrites a les bosses es regulen reglamentàriament.

 

Article 105. Nomenament del personal interí

Els treballadors públics interins són nomenats per la Junta de Govern; el seu nomenament té sempre caràcter provisional i no s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

Article 106. Cessament del personal interí

Els treballadors públics interins perden la seva condició quan no calen els seus serveis, quan la plaça a la qual estan adscrits és ocupada per un funcionari pel transcurs del temps especificat en el nomenament, per causes disciplinàries o en cas de renúncia. Perden també la seva condició quan s’acorda revocar-ne el nomenament, per manca de rendiment, per incapacitat manifesta o sobrevinguda, o per una altra causa justificada, sempre amb l’audiència prèvia de l’interessat. El cessament del personal interí no genera dret a indemnització.

 

Article 107. Aplicació analògica del règim estatutari

Al personal interí li és aplicable, amb caràcter analògic, el règim estatutari propi dels funcionaris, en allò que resulti adequat a la naturalesa de la seva relació. Els reglaments que desenvolupin aquesta Ordinació poden precisar les condicions i especialitats d’aquest règim.

 

Article 108. Efectes dels serveis prestats en règim interí

La prestació de serveis en règim interí no pot constituir dret preferent per accedir a la condició de funcionari. No obstant això, si el treballador públic interí ha prestat els seus serveis, de forma ininterrompuda, durant més de cinc anys, pot concórrer als processos de mobilitat interna per consolidar la plaça que està ocupant. L’experiència i la formació són valorats, en tot cas, com a mèrit en el concurs selectiu d’ingrés, quan siguin adequats al lloc de treball a què corresponguin les places convocades.

En cas que una persona que hagi prestat serveis al Comú en règim interí s’incorpori al Comú com a funcionari, el temps que hagi prestat aquests serveis computa a efectes del complement d’antiguitat a condició que ocupi el mateix lloc de treball i que el termini transcorregut entre la baixa com a treballador públic en règim interí i la incorporació al Comú amb el nou règim no sigui superior a tres mesos.

 

Capítol segon. Personal de relació especial

 

Article 109. Supòsits de personal de relació especial

El personal de relació especial presta, amb caràcter temporal i de confiança, serveis d’assessoria o d’assistència personal, exclusivament als cònsols, o s’integra en els seus gabinets d’assistència personal i tècnica; el seu nomenament correspon directament a aquestes autoritats i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 110. Cessament del personal de relació especial

El personal de relació especial és nomenat i cessat lliurement per l’autoritat a la qual presta servei i cessa, en tot cas, quan ho faci el titular del càrrec que el va nomenar. El seu cessament no genera, en cap cas, dret a indemnització.

 

Article 111. Nomenament i cessament d’un funcionari en règim de relació especial

Quan la persona nomenada com a personal de relació especial té la condició de funcionari, passa a la situació d’excedència amb reserva de plaça mentre dura la relació especial. Una vegada cessa com a personal de relació especial, el funcionari es pot reintegrar a la plaça que ocupava anteriorment; el temps de servei prestat es computa com de servei actiu a tots els efectes.

 

Disposició addicional primera. Contractació de menors en règim laboral

Per excepció a allò que estableix l’article 4 d’aquesta Ordinació, el Comú pot contractar menors d’edat en règim laboral, d’acord amb les especialitats pròpies d’aquesta modalitat de contractació establertes en la normativa laboral vigent.

 

Disposició addicional segona. Integració dels funcionaris, els agents de l’Administració i els treballadors públics indefinits

1. El personal del Comú d’Escaldes-Engordany que a l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació tingui la condició de funcionari, manté aquesta condició.

2. El personal del Comú d’Escaldes-Engordany que a l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació tingui la condició d’agent de l’Administració de caràcter indefinit o treballador públic de caràcter indefinit, passa a tenir la condició de funcionari.

 

Disposició addicional tercera. Integració dels treballadors públics interins i els agents de l’Administració de caràcter eventual

El personal del Comú d’Escaldes-Engordany que a l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació tingui la condició d’agent de l’Administració de caràcter eventual, passa a tenir la condició de treballador públic interí.

 

Disposició transitòria primera. Complement d’absorció i Complement fix

Els funcionaris que perceben un complement d’absorció per raó de les diferències retributives al seu favor derivades de l’aplicació del sistema anterior, mantindran aquest complements.

Així mateix, els funcionaris que com a conseqüència de l’aplicació de l’apartat 6.3 del Decret del 26-11-2009 de modificació del Reglament del sistema d’avaluació de l’acompliment que van veure desglossat el seu complement de millora en complement d’absorció a partir dels imports que sobrepassaven la posició de 100 punts, recuperaran aquest import com a Complement de millora.

El complement d’absorció, per la seva naturalesa, és compensable i absorbible, conforme als criteris que, d’acord amb els intervals retributius i el grau d’absorció, estableixi la Llei de pressupost per a cada exercici. La compensació i l’absorció esmentades es faran efectives amb els increments futurs dels conceptes del nou sistema, i quan es promocioni a places de llocs de treball de nivell superior al de la plaça de què cada persona sigui titular.

El complement d’absorció ha de figurar a la nòmina amb aquest nom i es percep en tretze pagaments de la mateixa quantia.

Els funcionaris que perceben un complement un complement fix, per raó de les diferències retributives al seu favor derivades de l’aplicació del sistema anterior, mantindran el seu import. El complement fix quedarà integrat en el complement de millora.

 

Disposició transitòria segona. Expedients disciplinaris en curs

Els expedients disciplinaris que s’estiguin tramitant a la data d’entrada en vigor d’aquesta Ordinació es continuen regint per les disposicions de l’Ordinació de la funció pública vigents a la data de la incoació de l’expedient, llevat que les disposicions substantives d’aquesta Ordinació sobre tipificació de les faltes i determinació de les sancions siguin més beneficioses per a la persona expedientada, en quin cas s’apliquen aquestes.

 

Disposició derogatòria

Es deroga l’Ordinació de la funció pública del Comú d’Escaldes-Engordany de l’11 de desembre del 2002 i les de modificació successives i totes aquelles altres disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Ordinació.

 

Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari

1. El Comú ha d’aprovar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament d’aquesta Ordinació en el termini màxim de 12 mesos des de la data en què entri en vigor.

2. Mentre el Comú no hagi aprovat els reglaments a què fa referència l’apartat precedent, continuen sent aplicables els reglaments que desenvolupen l’Ordinació de la funció pública del Comú de l’11 de desembre del 2002, en tot el que no contradigui les disposicions d’aquesta Ordinació.

 

Disposició final segona. Actualització de les taules retributives

1. S’habilita a la Junta de Govern perquè, anyalment, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Ordinació, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant l’avís corresponent, les taules retributives actualitzades d’acord amb el que estableixi l’Ordinació del pressupost de l’any en curs o qualsevol altra norma de rang legal.

2. El salari base dels funcionaris no pot ser mai inferior a l’import que resulta de l’aplicació del salari mínim interprofessional vigent al còmput horari anual dels funcionaris.

 

Disposició final tercera. Entrada en vigor.

Aquesta Ordinació entrarà en vigor el dia primer del mes immediatament posterior al de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

 

Escaldes-Engordany, Casa Comuna, 1 de desembre de 2022

 

 

 

 

Vist i Plau                                                                                                                   P. o. del Comú

La Cònsol major                                                                                             La Secretària General

Rosa Gili Casals                                                                                           Sandra Tudó Montanya

 

 

Annex 1. Taules salarials mensuals

Taula salarial mensual cos general.

 

Salari Base

C. Lloc

Salari total

 

A

B

A+B

A10

2.530,36

614,71

3.145,07

A9

2.530,36

277,74

2.808,10

A8

2.530,36

0,00

2.530,36

B7

1.846,25

392,35

2.238,60

B6

1.846,25

205,46

2.051,71

B5

1.846,25

0,00

1.846,25

C4

1.229,79

472,61

1.702,40

C3

1.229,79

285,43

1.515,22

C2

1.229,79

135,28

1.365,06

C1

1.229,79

0,00

1.229,79

 

Taula salarial mensual Servei de Circulació.

 

Salari Base

C. Lloc

Salari total

 

A

B

A+B

AVII

2.530,36

342,54

2.872,90

AVI

2.530,36

0,00

2.530,36

BV

1.846,25

205,46

2.051,71

BIV

1.846,25

0,00

1.846,25

CIII

1.229,79

236,31

1.466,10

CII

1.229,79

236,31

1.466,10

CI

1.229,79

0,00

1.229,79

 

Annex 2. Complement específic

Import Complement específic

Tipus 1:  35,61 €

Tipus 2:  50,00

Tipus 3:  71,22 €

Tipus 4:  106,83 €

Tipus 5:  142,41 €

Tipus 6:  156,38

Tipus 7:  269,50 €

Tipus 8:  353,77 €